Els orígens dels aparcaments a Barcelona es remunten a la segona dècada del segle XX amb l’arribada dels primers cotxes a la ciutat i la popularització progressiva dels vehicles. Tal com explica l’escriptor i antropòleg, Xavier Theros, en un inici la tasca de pàrquing la feien els garatges que es dedicaven a guardar vehicles particulars, a fer reparacions i a la compravenda. Uns dels primers en aparèixer van ser l’Auto Garage Central, al carrer del Consell de Cent o l’Auto Garage Barcelonés a la Gran Via. El 1917 ja n’hi havia 24 d’aquests negocis que als anys trenta van acabar constituint l’Associació de Propietaris de Garatges.
Garatges històrics dempeus
Encara avui hi ha uns quants d’aquests garatges històrics que encara es conserven. Entre aquests locals hi ha el Garatge del carrer de Mallorca, 123, a la cruïlla del carrer d’Urgell; el Palacio del Automóvil, del carrer de Calàbria a la cantonada amb l’avinguda del Paral·lel; el Garaje Alfons XII, del carrer Alfons XII número 40 i el Garaje La Farga, del carrer de la Ferreria número 22.
El pàrquing de La Pedrera
Tal com explica Theros, el primer aparcament subterrani va ser ideat l’any 1912 per l’arquitecte Antoni Gaudí a la Casa Milà, La Pedrera. Era un pàrquing per a carruatges de cavalls i automòbils de motor. Encara avui, a l’edifici s’hi poden apreciar les rampes helicoïdals que hi donaven accés quan encara estava operatiu. L’espai on aparcaven els cotxes i els carruatges s’ha convertit en un auditori i en la Sala Gaudí, dos espais polivalents en què se celebren tota mena d’actes.
Els primers aparcaments subterranis privats
Unes dècades més tard, el 1965, l’Ajuntament va decidir convocar un concurs públic per obrir aparcaments subterranis privats que va guanyar l’empresa SABA. Dos anys després, coincidint amb les Festes de la Mercè, es van inaugurar els cinc primers a la plaça de Catalunya, el passeig de Gràcia, l’avinguda de Pau Casals, a l’Arc del Triomf i també als Jardinets de Gràcia. Tots ells sumaven 2.675 places d’aparcament.
Els primers aparcaments públics
El Pla General Metropolità del 1976 va exigir que a tots els edificis nous de Barcelona s’hi hagués de construir aparcaments subterranis amb més places que els habitatges que hi havia a la finca. Els grans magatzems, les sales d’espectacles, els hotels, les clíniques, les biblioteques i, fins i tot, els museus van haver d’habilitar aquests espais. En el mateix PGM també s’hi va preveure la construcció d’aparcaments de gestió pública. Un dels més coneguts va ser el de l’avinguda de Rius i Taulet, creat el 1982 per donar servei als clients i expositors de la Fira de Mostres.
El pàrquing emblemàtic, l’edifici David
Si hi ha un aparcament paradigmàtic a la ciutat és l’edifici David, del carrer d’Aribau edificat el 1931 per la fàbrica d’automòbils Autos David. A banda d’incloure grans aparcaments, els accessos es feien amb unes rampes que duien els cotxes a les plantes que hi havia en altura. A més, l’edifici tenia una benzinera i es va fer popular per acollir el Drugstore David.
Xavier Theros va explicar-ne la història al ‘btv notícies vespre’, que es pot visualitzar a continuació.
