El que ara sembla natural a qualsevol barceloní —sortir al carrer i trobar-hi cotxes— va ser considerat un fet extraordinari, una veritable revolució, fa prop 130 anys. Així ho explica l’escriptor i antropòleg Xavier Theros, que ha analitzat per a betevé com va ser la implantació dels automòbils a casa nostra.

1889, el primer cotxe a Barcelona

A França, Alemanya o Anglaterra van ser països pioners en el desenvolupament dels automòbils a finals del segle XIX. A Barcelona, el primer cotxe hi va començar a circular el 1889. Era propietat d’un industrial de l’època, Francesc Bonet i Dalmau, que havia vist prototips d’automòbils a l’Exposició Universal.

 

Va encarregar a un ferrer barceloní que comprés a Europa les peces per construir-lo i el resultat va ser un tricicle motoritzat amb capacitat per a quatre persones. La seva velocitat màxima era de vuit quilòmetres per hora i, com a curiositat, les cròniques de l’època expliquen que no era capaç ni de pujar el passeig de Gràcia per la seva potència escassa.

 

1907, el primer vehicle matriculat

A partir d’aleshores, a poc a poc es van començar a veure altres cotxes pels carrers. Tot i això, se’n compraven amb comptagotes, sobretot perquè pel seu preu eren un article de luxe que pocs es podien permetre.

Segons consta en documentació, l’any 1900 hi havia 12 cotxes censats a tota la ciutat, i el 1907 ja n’hi havia 110 recorrent els carrers. Va ser precisament aquest any quan van començar a matricular-se els cotxes per portar-ne un registre. El primer cotxe matriculat va ser un Berliet francès, propietat de l’industrial Rupert Garcia, que va tenir l’honor de portar la matrícula B1. El seu cost va ser de 10.000 pessetes, una fortuna a principis del segle XX, només a l’abast de persones molt adinerades.

 

Ramon Casas, un pintor fascinat pels automòbils

Els avenços del món del motor també van fascinar personalitats del panorama artístic de principis del segle XX, com els pintors Miquel Utrillo, els germans Russinyol, o Ramon Casas, que, de fet, van ser dels primers que van tenir vehicles a promoure l’automobilisme a Barcelona.

La fascinació del pintor Ramon Casas va ser tan gran que en només un any es va comprar quatre cotxes diferents. També va fer el cartell d’un dels primers concessionaris de cotxes —Auto-Garage Central— i va estar implicat en la fundació del Reial Automòbil Club de Catalunya.

Casas també va plasmar aquesta atracció pel motor en algunes de les seves obres. Així, per exemple, quan es va comprar el primer cotxe, va fer canviar l’icònic quadre del tàndem dels 4 Gats per un altre en què va pintar-se a ell i el propietari del local, Pere Romeu, sobre un cotxe motoritzat.

 

La Hispano-Suiza, de cotxes de Barcelona

El 1898 va obrir el primer concessionari a Barcelona, la Compañía General Española de Coches Automóviles. El va fundar Emilio de la Cuadra al passeig de Sant Joan cantonada amb Diputació, i s’hi venien cotxes importats de França. Després es va llançar una marca pròpia, La Cuadra, que va començar a fabricar cotxes, no de combustió sinó elèctrics, que no van acabar de funcionar.

Un altre dels punts de trobada dels pioners del motor va ser Auto-Garaje Central, que el 1901 va establir-se al carrer del Consell de Cent. Aquí hi comprava els cotxes Ramon Casas, i també s’hi va vendre el primer cotxe fet a Barcelona, per bé que la majoria de peces eren portades de l’estranger.

 

Però si parlem del primer cotxe 100 % barceloní, cal fer referència a l’emblemàtica Hispano-Suiza, on es van fabricar els primers vehicles fets íntegrament a la ciutat.

1900, el primer reglament de circulació

Al principi de veure circular cotxes no hi havia cap mena de legislació, i quan es va veure que el fenomen era creixent, el 1900, es va redactar el primer reglament de circulació. Marcava una velocitat màxima permesa de 8 km/h a Ciutat Vella, que s’ampliava fins als 12 km/h si se circulava pels carrers més amples de l’Eixample. Una altra de les condicions que s’exigia als nous conductors era que sabessin llegir i escriure, i conèixer el reglament.

Els cotxes van anar millorant tècnicament, i per això el 1915 es va ampliar la velocitat màxima fins als 15 km/h. També es van anar abaratint gràcies a la fabricació en sèrie, de manera que el 1931 ja circulaven per Barcelona 48.356 automòbils.