L’origen de la festa de la Castanyada es remunta al segle XVIII quan, coincidint amb Tots Sants, es feien rifes de castanyes, panellets i ampolles de vi que es regalaven en cistells. Tal com explica l’historiador i antropòleg Xavier Theros, aquests cistells “són el precedent de les paneres de Nadal”. Abans, però, el costum de castanyes ja s’associava als àpats funeraris que es feien en record dels difunts el primer de novembre. La tradició era menjar castanyes torrades, panellets, fruita seca i beure moscatell mentre es resava el rosari i les campanes de totes les esglésies tocaven a difunts durant la nit, relata Theros.
La popularització de les castanyes
A finals del segle XVIII, les castanyes i els panellets es van començar a vendre en una fira de Tots Sants que es muntava al carrer de l’Hospital, al carrer de la Boqueria i al carrer del Call. Els punts de venda de castanyes van créixer exponencialment amb el pas dels anys i el 1800 prop de 200 castanyeres treballaven només a l’actual Ciutat Vella. A diferència d’ara, les castanyes es venien crues i la gent les torrava a casa.
Les primeres castanyeres
Hi ha constància de les primeres castanyeres tal com les coneixem avui a la primera meitat del segle XIX, ja que hi ha documentada del 1839 una prohibició de fer foc i torrar castanyes a la via pública. Com a conseqüència d’aquesta restricció, diu Theros, les castanyeres van començar a torrar les castanyes en un recipient de fang cuit que es coneixia com a copa. En aquella època, les castanyeres se situaven per Tots Sants, sobretot, en dos punts a mig camí del cementiri. D’una banda, al portal de l’Àngel en ple recorregut fins al cementiri dels empestats del passeig de Gràcia; de l’altra, al portal de Don Carles, a l’avinguda d’Icària actual, situada al trajecte a peu fins al cementiri del Poblenou.
Ja el 1860 es va regular la presència de les castanyeres a la via pública amb la concessió de permisos municipals que eren imprescindibles per treballar-hi. El topall es va fixar en 125 punts de venda.
Les castanyeres venien de fora
En un principi, la majoria de les castanyeres venien de l’interior de Catalunya i portaven grans faldilles, un davantal de llana i una caputxa blanca. Per aquest motiu eren conegudes com a “mussols blancs“. Més tard, al segle XX, les castanyeres van arribar de Galícia i duien les famoses castanyes gallegues. Ja a la postguerra, la venda de castanyes era considerable per la fam de l’època. A més, la gent feia servir les castanyes calentes embolicades amb paper per combatre el fred, posant-les entre la camisa i el pit.
