Enguany, Barcelona té 29 parades de castanyes que mantenen la tradició a peu de carrer. Dos dels més veterans a la ciutat, en Belarmino i la Montse, obren la parada per explicar-nos com funciona l’ofici. Tenen en comú que estan jubilats, però decideixen continuar en aquesta feina de tres mesos l’any per tradició.

 

En Belardino, originari de Galícia, fa 22 anys que posa una parada per a la Castanyada, enguany a la plaça de l’Oca del Camp de l’Arpa. Explica que la clientela ve a ell perquè fa les millors castanyes de Barcelona i diu que “el secret és un bon producte”. Les castanyes de la seva parada venen dels boscos del Barco de Valdeorras, municipi d’Ourense, a Galícia: “De les millors castanyes d’Europa”, assegura.

Però té un altre as sota la màniga, un truc de professional que li costa desvelar. La clau està en controlar la brasa: “En un primer moment, quan les poso a coure, obro la trapa perquè hi hagi foc viu i poc després la tanco perquè es coguin lentament”. Un cop cuites, les embolica en una manta per mantenir-les calentes, però el paper de diari també fa el fet.

En canvi, la Montserrat, al carrer d’Aragó número 1, a tocar de la plaça de la Universitat, diu que de trucs no n’hi ha. Els fa un tall amb un cúter i les posa a coure a foc constant fins que se n’ennegreix lleugerament la pell. Després és qüestió d’escollir si menjar-les sense més ornaments o aprofitar per fer una recepta.

Ella explica que ja està jubilada i que continua en l’ofici per seguir una tradició que li agrada i que va començar el 1978. La temporada dura tres mesos, però és clar que els dies forts són els propers a la Castanyada. “Per Tots Sants no hi ha català que no porti castanyes per a la seva família”, conclou en Belardino.