La tradició de Halloween i Tots Sants
Sembla que tant Halloween com Tots Sants tenen un origen comú. De fet, Halloween etimològicament significa “All hallows eve”, literalment, “la vespra de Tots Sants”. I l’origen és una tradició celta: lloar els difunts en un dia en què, segons pensaven els celtes, el món és més a prop de l’altre món i tots els esperits tornen a saludar, els bons i els dolents.
Les carabasses venen d’un relat irlandès, en què un tal Jack que havia estat un garrepa, traïdor i mala persona quan va morir i no el volien ni al cel ni a l’infern, i va ser condemnat a vagar eternament amb una llanterna. I perquè no s’atansi a casa teva el seu esperit maligne, cal aprendre a fer una llanterna de carabassa, amb una carota, com més lletja millor.
Ara bé, si parlem de tradició popular d’aquesta època, no podem oblidar-nos de les castanyes, que antigament formaven part dels àpats funeraris. De fet, fins fa no gaire, l’única carabassa que coneixíem era la Ruperta del programa ‘Un, dos, tres’ i era l’aparició de la castanyera al carrer la que marcava l’arribada de Tots Sants.
Halloween i Tots Sants, a la passarel·la
Un cop situats, veiem com la passarel·la s’ha fet ressò d’aquestes tradicions. Les castanyeres encara no han arribat a l’alta costura, però la imatge gòtica i d’ultratomba sí que s’ha portat molt. Per exemple, amb el dissenyador Rick Owens, que l’estiu passat, va apostar fort pel la imatge de mòmia.
I també tenim vampirs i dimonis a l’alta costura. Per exemple, la vampira de McQueen i els dimonis de Saint Laurent i Preen, tot de la temporada passada.
De bruixes, sense barret ni escombra, també n’hi ha a les passarel·les de primer nivell. Unes esparracades però elegantíssimes de Givenchy i d’altres d’Ashish que no se n’amaguen.
I zombies no n’he trobat, però sí que hi havia un model que es feia dir Zombie Boy… Feia passarel·la i també va sortir a alguns videoclips, com el ‘Born this way’, de Lady Gaga. Sempre anava maquillat com una calavera, d’aquí el seu malnom. Malauradament, aquest estiu es va suïcidar.
Tampoc no podem oblidar-nos dels esquelets. El primer, fet per la gran dissenyadora Iris Van Herpen, absolutament estilitzat i fet durant una setmana en impressora 3D. De fet, els dissenys de Van Herper sempre estan a mig camí entre la moda, l’art i la ciència perquè sempre treballa amb professionals d’altres disciplines, moltes vegades científiques, per desenvolupar noves formes d’indumentària.
Un altre esquelet, aquest molt més convencional, és el del dissenyador Thom Browne que, realment, sembla sortit del Menkes. Podria ser un “memento mori” si no semblés una disfressa… Per cert, que Thom Browne és el que ha fet el nou uniforme del Barça, caracteritzat pels pantalons sastre al turmell.
