A finals del segle XIX i començaments del XX es van concentrar al que ara és el districte de les Corts fins a sis hospitals. Buscaven un lloc saludable on dur a terme la seva activitat i a la zona van trobar tot el que necessitaven: espai, aigua corrent i un entorn ple de camps de conreu i masies. La Casa Provincial de la Maternitat i Expòsits va ser dels primers centres en traslladar-s’hi i el seu recinte és un dels que encara es conserven avui dia. Però n’hi ha d’altres, dels quals no en queda ni rastre.
La Maternitat, el més gran
Segons el metge i divulgador Jordi Garriga, les condicions de les Corts en aquell moment eren les idònies per albergar hospitals: “Va ser el pol sanitari d’expansió de Barcelona. En va venir un i finalment van anar venint tots els altres. En lloc de triar altres barris en creixement com Horta o Sant Andreu, van triar les Corts”. La Casa Provincial de la Maternitat i Expòsits es va crear el 1853 al carrer de les Ramelleres, al Raval. Les instal·lacions del centre de Barcelona van quedar petites i a finals del segle XIX es van traslladar a les Corts, en concret a l’espai de la masia de Can Cavaller. El nou edifici es va construir d’acord amb les corrents higienistes de l’època, és a dir, en pavellons separats per jardins. La Maternitat va anar guanyant pavellons amb el temps, fins que als anys 90 -després del sorgiment d’altres centres d’acollida- va quedar en desús. Actualment, els jardins del recinte són d’ús públic i els diferents edificis acullen equipaments diversos.
Fins a sis hospitals
A prop de la Maternitat, hi havia l‘Institut Frenopàtic, un edifici que encara es conserva però per usos diferents. Al centre de les Corts, es va ubicar la Clínica d’Operacions del carrer del Remei, que ara ocupa un edifici del Bisbat i l’asil de Sant Rafel, que estava situat al carrer de Cabestany. Just on ara hi ha L’Illa Diagonal, es va alçar el primer Hospital Sant Joan de Déu que, posteriorment, es va traslladar a Esplugues de Llobregat. Molt a prop, al carrer de Numància, hi havia la Clínica de la Mare de Déu de la Mercè, que ara ocupa la seu de la Fundació Pere Tarrés.
