La façana de l'edifici principal, un edifici annex i una part dels jardins és tot el que es conserva de l'Institut Frenopàtic del doctor Tomàs Dolsa. La institució s'havia fundat a Gràcia el 1863, però pocs anys després es va traslladar a les Corts, una zona poc poblada. LLUÍS BOU, historiador “També tenia fama les Corts per uns aires sans, unes aigües bones i era un lloc realment ideal. I més que res pel preu també, que era bastant econòmic.” Fins aquell moment es considerava que els malalts mentals no tenien cura i que calia recloure'ls. Però el Tomàs Dolsa i el seu gendre Pau Llorach formaven part d'un nou corrent europeu que considerava que se'ls podia tractar. Disposar d'espais d'esbarjo, com els grans jardins del frenopàtic, formava part d'aquesta nova teràpia. El frenopàtic de les Corts es va mantenir sempre com a clínica privada i això en va determinar el perfil dels pacients. LLUÍS BOU, historiador “Sobretot aquí al frenopàtic la gent que venia era gent, diguéssim, d'una posició social benestant.” A la clínica estaven separats els homes de les dones, i els primers anys també hi havia un departament de distingits. LLUÍS BOU, historiador “Eren aquelles persones molt potents econòmicament que inclús podien fer unes estades a l'institut amb els seus criats.” Els canvis mèdics i els canvis urbanístics del barri van anar transformant l'institut. Però, finalment, el centre va tancar per raons econòmiques l’any 2000, més de 130 anys després de la seva fundació.

L’Institut Frenopàtic del doctor Tomàs Dolsa es va fundar l’any 1863 i va estar en funcionament fins a 2000. Dolsa va ubicar el seu institut a les Corts, on hi havia prou terreny per construir unes instal·lacions modernes per l’època i amb un ampli jardí, un espai que també s’utilitzava en els nous tractaments per a les malalties mentals.

La façana de l’edifici principal, l’edifici annex de la torre El Pinar i una part dels jardins és tot el que es conserva actualment de l’Institut Frenopàtic. La institució s’havia fundat a Gràcia el 1863, però pocs anys després es va traslladar a les Corts, una zona poc poblada i amb terrenys a preus assequibles. A més en aquella època es considerava que les Corts era una zona amb aires més sans que a la ciutat de Barcelona i amb aigües de bona qualitat.

A mitjan segle XIX era una època de canvis en el concepte i el tractament de les malalties mentals. Fins a aquell moment es creia que els malalts mentals no tenien cura i que calia recloure’ls. Però el doctor Tomàs Dolsa i el seu gendre Pau Llorach, també doctor, formaven part d’un nou corrent europeu que considerava que se’ls podia tractar. En els nous tractaments donaven molta importància al fet de tenir espais d’esbarjo i de relació social, com els grans jardins del frenopàtic, que antigament arribaven fins a la travessera de les Corts actual, o el bar Bonanza, que era en el mateix recinte i que era un lloc de trobada per als pacients.

L’edifici de les Corts es va construir entre els anys 1872 i 1883 i va ser obra de l’arquitecte August Font i Carreras. Als anys 20 del segle XX es va construir un edifici annex, conegut com la torre El Pinar, que durant molts anys va servir d’hahbitatge dels metges de l’institut i més tard, cap als anys 70, es va reconvertir en oficines.

El Frenopàtic de les Corts sempre va ser una clínica privada i per això els pacients eren de famílies benestants, principalment de Barcelona. A més, durant els primers anys també va existir un departament de “distingits”, reservat per a les persones més riques, que podien instal·lar-se a l’institut acompanyats dels seus criats.

Amb els anys, van anar canviant els tractaments mèdics i cada vegada era menys freqüent l’internament, cosa que va fer caure els ingressos de l’institut. A més, algunes terres també van ser expropiades per poder dur a terme la urbanització dels entorns. Finalment, el centre va optar per vendre tots els terrenys i tancar les portes l’any 2000, més de 130 anys després de la fundació.

AGRAÏMENTS: Arxiu Municipal del Districte de les Corts