L'hospital de Sant Joan de Déu era on ara hi ha L'Illa Diagonal. El Josep Marín hi vivia quan estudiava medicina. De fet, encara conserva el carnet de conduir amb l'adreça de l'hospital. JOSEP COSTA, metge jubilat de l'Hospital Sant Joan de Déu “A canvi jo els feia d'infermer a les tardes, em donaven de menjar i dormir, de manera que jo podia estudiar. El primer que em va impactar va ser que allà hi havia 40 'hermanos' de Sant Joan de Déu i deu o 12 d'ells agafaven i sortien a demanar almoina.” L'hospital de Sant Joan de Déu es va traslladar a les Corts el 1881, provinent d'un altre edifici del carrer de Muntaner. A finals del segle XIX, era un hospital principalment per a nens amb pòlio o tuberculosi i l'hospital vivia de la caritat. Però quan aquestes malalties van deixar de ser endèmiques, ja entrat el segle XX, es va anar diversificant. JOSEP MARIA MARTÍN, metge jubilat de l'Hospital Sant Joan de Déu “Lo que era un asilo, se fue convirtiendo en un hospital, pero también había niños ingresados durante mucho tiempo por problemas ortopédicos graves. También había quirófanos y se daba atención a todas las especialidades.” "Las salas donde estaban los enfermos crónicos eran de 50, 60 personas y incluso 100. En plantilla había gente de enfermería, de otros servicios, pero solo había dos médicos y no cobraba ninguno.” La necessitat d'unes instal·lacions noves i l'aparició de la seguretat social van desencadenar la creació d'un hospital nou a Esplugues de Llobregat. “Es va fer una aliança estratègica per poder atendre la població infantil igual, però ja amb unes característiques més modernes.” Als anys 70 l'edifici es va abandonar i posteriorment es va enderrocar per construir L'Illa. Ara, només el nom dels jardins recorda que, allà, hi va haver hospital.
Segons assegura Josep Maria Martín, metge jubilat de l’Hospital Sant Joan de Déu, “a poc a poc l’hospital va anar deixant de ser un asil per convertir-se en un hospital que atenia molts, però molts, nens sense recursos”. Recorda que hi havia quatre quiròfans i que als anys 60 s’hi ractaven ja totes les disciplines. L’hospital vivia de la caritat des dels inicis, quan el pare Benito Menni, de l’Ordre de Sant Joan de Déu, va crear l’hospital antic del carrer de Muntaner el 1867.
Josep Costa, també metge jubilat de l’hospital, recorda que quan hi treballava l’impressionaven “els 40 ‘hermanos’ -tots vestits de negre- que hi vivien i com 10 o 12 d’ells sortien cada dia a demanar almoina al carrer“. Ell va ser un jove sense recursos i vivia i treballava d’infermer a l’hospital per poder estudiar la carrera de medicina.
L’hospital tenia uns jardins molt grans, que durant els primers temps servien que ubicar els malalts de tuberculosi que necessitaven passar llargues estones al sol. I estava envoltat de camps i bòbiles. Segons recorda Costa, “fins i tot als taxistes els costava ubicar l’hospital”.
El centre es va anar millorant i reformant en diverses ocasions, la més important, als anys 20, però això no va evitar que necessités un canvi i el 1973 es va traslladar a les instal·lacions actuals, a Esplugues de Llobregat. Llavors s’havia creat la Seguretat Social i, segons Costa, “com que ja no existien els pobres sanitaris, es va fer una aliança estratègica entre l’hospital i la Seguretat Social per poder atendre la població infantil igual, però amb unes característiques més modernes.”
Amb el trasllat, l’edifici es va enderrocar i el solar va quedar abandonat uns anys fins que el grup Winterthur el va adquirir i va edificar el centre comercial l’Illa Diagonal el 1993. Això sí, els jardins del centre conserven el nom de l’Hospital Sant Joan de Déu.
Agraïments: Hospital Sant Joan de Déu.
