La Loteria tal com la coneixem avui se celebra des de 1812 però molt abans ja existien les rifes populars. Tal com explica l’antropòleg i escriptor Xavier Theros, la primera rifa que es va fer a Barcelona data del 1546 quan la Llotja de Mar volia desfer-se de l’excedent d’existències emmagatzemades. Tot i això, la primera amb caràcter oficial és del 1798, era benèfica i anava destinada als ciutadans aturats. També se n’organitzaven per als pobres i amb la recaptació s’organitzaven olles populars.

Les primeres loteries estables

Amb el canvi de segle, el 1802, el rei Carles IV va concedir el privilegi perquè es poguessin celebrar dues rifes setmanals. Una la feia a la Casa de la Caritat per als nens orfes que rebia. Els bitllets tenien un cost de dos rals i el premi principal constava d’un porc, un gall dindi i 300 lliures, 4,8 euros. La rifa va esdevenir tan popular que es van arribar a vendre 24.600 bitllets del sorteig.


En aquella mateixa època va aparèixer la rifa dels porcs, que l’organitzaven inicialment els religiosos de Sant Antoni Abat. Durant el dia del seu patró sortejaven tres grans porcs, que eren passejats per la ciutat al so d’un gaiter i un gall dindi. Posteriorment, aquesta rifa es va fer en benefici dels malalts de l’Hospial de la Santa Creu i el premi eren sis lots de joies de plata.

La rifa dels empedrats

A la dècada de 1820 van agafar força les rifes per finançar algunes millores urbanístiques de Barcelona. El 1823 se’n va celebrar una per recaptar diners per a la construcció de la plaça Reial i el premi consistia en una parcel·la del futur espai. Quatre anys més tard, el 1827, es va crear la rifa dels empedrats per sufragar aquestes qüestions i es va convertir en la tercera rifa setmanal de la ciutat. Va esdevenir tan popular que durant molt temps va competir de tu a tu amb la Loteria Nacional. Els sortejos es feien els dilluns a les 12 del migdia i els resultats es publicaven a la façana de l’Ajuntament a les cinc de la tarda. El premi podria arribar a ser de 400 duros, uns 12 euros. La primera obra que es va finançar d’aquesta manera va ser la de pavimentació i construcció de les clavegueres del carrer de l’Hospital. 

La pavimentació de l’Eixample i Can Fanga

L’actuació més important que es va fer a la ciutat mitjançant aquesta fórmula d’aconseguir diners va ser la pavimentació de l’Eixample. En aquella època els carrers d’aquesta zona eren encara de terra i quan plovia es convertien en un fangar. Com a conseqüència, la revista humorística ‘L’Esquella de la Torratxa’ va popularitzar l’expressió Can Fanga per referir-se a Barcelona.
can fanga Esquella Torratxa

Les rifes de panellets i per les tropes d’Àfrica

De rifes populars se n’han celebrat moltes altres a la ciutat com la dels Amics dels Pobres; la de les Sales d’Asil per a persones de la tercera edat; la de panellets de Tot Sants, i la de paneres per Nadal.  També es feia una anomenada la rifa de la Sang de la Congregació de la Puríssima Sang, una confraria que s’encarregava d’acompanyar els condemnats a mort, i la que se celebrava per als voluntaris catalans que van acompanyar el general Prim a combatre al nord d’Àfrica. Totes les rifes van competir durant anys amb la Loteria Nacional fins que el 1881 el Govern espanyol va prohibir totes les rifes o loteries que no fossin de l’Estat amb excepció d’algun cas aïllat com el de la rifa del Sindicat de Cecs de Catalunya, que va acabar convertint-se en l’actual sorteig de l’ONCE.

Fotografies: Arxiu Fotogràfic de Barcelona i ‘Antiguas rifas barcelonesas’, d’Antonio R. Dalmau.