Moisès Broggi, un dels pares de la bioètica al nostre país, va començar la seva llarga carrera al servei d’urgències de l’Hospital Clínic, que ell mateix va inaugurar l’any 1935.

El fill de Broggi, el cirurgià Marc Antoni Broggi, explica que el seu pare va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona, a l’edifici del Clínic, des del 1927 al 1931. En acabar, es va integrar com a intern a la càtedra de Ramon Trias, el seu mestre i, més tard, el seu sogre. Aquí va aprendre moltes de les tècniques de tractament de ferits que li serien olt útils durant la guerra.

Esclat de la guerra

Amb l’esclat de la guerra, Broggi fer de cirurgià de manera intensiva, atenent els ferits des del primer dia. Primer, al Clínic. Més tard, com a cap de la unitat de cirurgia a les Brigades Internacionals. I després, al servei d’urgències del Clínic i a l’Hospital Militar de Vallcarca.

Acabada la guerra, Broggi va ser represaliat i se li va prohibir exercir càrrecs públics durant vint anys. Per aquest motiu, va exercir la medicina privada. Tot i així, va estar pendent dels nous avenços i fins i tot en va presentar algun a Barcelona.

L’ètica per fer costat al malalt

Broggi sempre deia que la seva vida havia tingut dues etapes fonamentals. La primera, de molta feina com a cirurgià. L’altra, de reflexió i de posar en ordre els records. Va ser en aquesta segona etapa quan va reflexionar profundament sobre la vessant humanística necessària per un bon tracte al malalt. Defensava la necessitat de fer costat al malalt i dispensar-li un bon tracte.

Broggi va viure molts anys i va ser una personalitat respectada i estimada per la ciutadania. Va rebre un munt de premis i reconeixements, com ara la Creu de Sant Jordi.