El Museu del Disseny acull durant uns dies l’evolució de la publicitat comercial. L’exposició “El boom de la publicitat” fa un recorregut pels anuncis de llauna, cartró i rajola més importants i populars dels segles XIX i XX. La mostra està formada per més de 250 peces. La majoria dels elements de llauna i cartró provenen de la col·lecció del barceloní Mateu Llinàs i Audet. Els productes de ceràmica han estat traslladats des del Museu de Ceràmica de Manises, València, fins a Barcelona.

Abans de l’aparició dels mitjans audiovisuals durant la primera meitat del segle XX, la llauna, el cartró i la rajola ceràmica van ser suports publicitaris importants. La majoria dels anuncis es podien veure en petits comerços, grans magatzems, taulells publicitaris, aparadors de botigues o inclús façanes d’edificis. Les peces s’integraven molt bé en el paisatge quotidià: es col·locaven en espais estratègics i concorreguts. Això va contribuir a la seva popularitat i que molts ciutadans encara avui recordin aquestes imatges.

Imatges icòniques de l’exposició

El majordom de Netol és una de les imatges publicitàries més icòniques. També en són la càndida nena de Tintes Iberia, la dona dels olis Carbonell o Cerebrino Mandri. Hi ha marques de gran renom que els joves poden reconèixer, com Nestlé, La Lechera, Damm, Moritz o Gallina Blanca.

Natol, a El boom de la publicitat

Totes les peces publicitàries es divideixen segons la seva temàtica: alimentació, begudes, tabac, productes d’higiene, drogueria o assegurances.

Barcelona, pol de la indústria gràfica

Molts dels reclams que s’exposen a “El boom de la publicitat” s’han produït a Barcelona i rodalia. La indústria gràfica catalana tenia empreses i tallers moderns de gran competència. El col·leccionista Mateu Llinàs assegura que Barcelona era la ciutat de l’Estat espanyol amb major pol d’atracció publicitària.

“Hi havia una indústria publicitària molt forta, sobretot en l’àmbit de la litografia. Entre les acaballes del segle XIX i principis del XX hi havia més de 100 tallers litogràfics a la ciutat i molts artistes i dibuixants de prestigi que hi treballaven i que es van dedicar al cartellisme.”