El Carlos Romaní ha escrit ‘El carrer dels senyors’, un llibre de 700 pàgines que ha autoeditat i que explica extensament la història de les famílies burgeses que van viure al carrer de la Duquessa d’Orleans, al nucli antic de Sarrià, entre mitjans del segle XIX i els anys 70.
Romaní va néixer en una de les torres i va viure la transformació del carrer en el que és ara només hi queden dues de les torres burgeses. Després de 10 anys d’investigació a través de cartes, fotografies i arxius familiars, l’autor treu a la llum una història familiar que és alhora una radiografia de la burgesia catalana.
El tren va portar la burgesia a Sarrià
A mitjans dels segle XIX, algunes famílies de la burgesia barcelonina van començar a estiuejar a torres de Sarrià, al carrer de la Pau ―nom que rebia la via abans de dir-se Duquessa d’Orleans― a Sarrià, que en aquell moment era un poble. Amb l’arribada del tren el 1863, diverses famílies van decidir establir-s’hi. Feien una vida de classe benestant totalment a part del poble, que els van començar a anomenar els senyors i el carrer de la Pau, el carrer dels senyors.
Burgesia en plena esplendor
Es tractava de famílies propietàries d’indústries tèxtils i metal·lúrgiques en el moment de màxim esplendor de la revolució industrial a Catalunya. Entre ells hi havia Nicolau Tous i Soler, cofundador de La Maquinista Terrestre i Marítima, que va construir les estructures del Mercat del Born i de l’Estació de França i que va donar feina a 3.600 treballadors al Bon Pastor.
Representacions teatrals a casa
Les diverses famílies feien una vida en comú i tenien aficions relacionades amb l’art: cantaven, pintaven, viatjaven, anaven al Liceu, celebraven els Jocs Florals i també feien teatre a casa, ja que una de les torres disposava d’un teatret. Segons Carlos Romaní, durant un estiu podien representar fins a vuit funcions, obres de teatre que creaven des de zero, així com també en feien l’escenografia. Convidaven els familiars i amics del carrer a les representacions i socialitzaven d’aquesta manera.
