L’arribada del tren de Sarrià el 23 de juny de 1863 va significar un gran canvi per als sarrianencs. De fet, el creixement urbà dels entorns durant el segle XIX va anar molt lligat a l’existència d’aquest mitjà de transport. ANTONI GRAS, responsable de Planejament dels FGC “Poder estar a pocs minuts de Barcelona va ser un revulsiu importantíssim, fins i tot el barri de les Tres Torres, que és l’Eixample de Sarrià, sense l’existència del tren de Sarrià no s’acaba d’entendre, no?” On ara hi ha les oficines dels Ferrocarrils abans hi havia els tallers i les cotxeres del tren. És aquí on molts dels treballadors van quedar immortalitzats en imatges com aquestes, en què posen i mostren la feina feta. Els tallers van donar feina a molts veïns, ja que era una de les instal·lacions industrials més importants del barri. ANTONI GRAS, responsable de Planejament de FGC “El taller de Sarrià neix a Sarrià i neix amb la gent de Sarrià i si algú és de fora segurament s’acaba traslladant a viure a Sarrià per una raó de proximitat.” El pas del vapor a l’electricitat a principis del segle XX va comportar un gran canvi tecnològic. I els treballadors es van veure obligats a adaptar-s’hi. ANTONI GRAS, responsable de Planejament de FGC “La gent que abans era experta en temes de caldereria i de tracció de vapor ha de passar a ser expert en tracció elèctrica, no? Hi ha d’haver electricistes i experts en motors elèctrics.” La necessitat d’ampliar els tallers va fer que es traslladessin a Rubí l’any 1995. No va ser fins a 2005, però, que es van enderrocar les antigues instal·lacions.

A mitjan segle XIX Sarrià era una zona amb molt poca indústria i el fet que s’hi instal·lés el taller, el dipòsit de locomotores i les cotxeres va fer entrar el barri a l’era industrial. Es van situar aquí perquè hi havia terrenys disponibles i també perquè fins a principis del segle XX, Sarrià va ser el final de la línia. No va ser fins a 1915 que el recorregut es va allargar fins al Vallès.

Les locomotores de vapor van ser les primeres a ocupar els tallers durant quatre dècades i a principis del segle XX van cedir l’espai als trens elèctrics, la qual cosa va suposar un gran canvi tecnològic. En arribar els automotors Brill dels Estats Units, el taller de Sarrià es va convertir en un dels pocs tallers de tot Europa que feia el manteniment d’aquest tipus de tren. A més, durant els anys 40 i 50 aquí es va dissenyar i construir el tren que popularment es coneixia com la Granota, pel color verd i els dos fanals a la part superior de l’automotor.

Amb la creació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya el 1979, els tallers van deixar de construir i dissenyar trens i es van centrar en el manteniment. 16 anys més tard les instal·lacions es van traslladar a Rubí per raons d’espai. El 2005 es van enderrocar les antigues instal·lacions de Sarrià i tres anys després es van inaugurar els edificis actuals on hi ha les oficines dels FGC.