Transports Públics Municipals va inaugurar el 1959 la primera línia de metro municipal de la ciutat. Es va nomenar inicialment L2 i unia els barris de la Sagrera i Horta amb cinc parades de metro. La línia era de nova creació i entre el 1961 i el 1970 va ser la primera línia de metro sencera a funcionar sense conductor. El llibre ‘El metro de la Sagrera a Horta’ explica el naixement d’aquesta línia, que van dissenyar els enginyers municipals de l’època.
La primera línia de metro automàtica
L’L2 es va inaugurar com una línia curta de només cinc estacions: la Sagrera, el Congrés, Maragall, Virrei Amat i Vilapicina. Tenia com a objectiu unir els barris de la Sagrera i Horta i substituir el tramvia de vapor que havia connectat aquests dos antics municipis des del 1883 i fins al 1901. La línia era curta, amb un fort pendent i moltes corbes. Aquesta orografia complicada no va ser obstacle perquè entre el 1961 i el 1970 l’L2 fos la primera línia de metro del món a funcionar automàticament.
“El conductor estava a la cabina per evitar que els usuaris entressin en pànic, però no conduïa el tren, anava sol”, explica l’historiador i autor del llibre ‘El metro de la Sagrera a Horta’, Ramon Lascorz. “Funcionava amb un sistema molt enginyós. Es tractava de dues plaques metàl·liques a la via que donaven instruccions al tren sobre la posició i la longitud. El tren llegia aquestes instruccions gràcies a dues cèl·lules fotoelèctriques que anaven enganxades a les plaques. Quan la placa interrompia la llum de la cèl·lula activava el fre o l’accelerador”.
La línia no va tenir mai cap incident i molts enginyers de tot el món van voler conèixer de primera mà aquest sistema. La línia es va ampliar el 1967 amb l’estació d’Horta i el 1971 aquesta línia es va unir a la Línia 5, que venia de Sants, i va passar a formar part de la línia blava de metro actual. Llavors, l’empresa municipal va decidir que no era rendible equipar tants trens amb aquest sistema tecnològic i va abandonar el funcionament automàtic dels combois.
Un llibre amb material gràfic inèdit
‘El metro de la Sagrera a Horta’ és un llibre fruit de la recerca fotogràfica i documental de Joan Alberich, Manel Álvarez i Ramon Lascorz. Plegats han investigat arxius, hemeroteques i biblioteques i han recollit nombrosa informació gràfica que s’inclou en el llibre. En total, hi ha una setantena de fotografies, algunes d’inèdites, plànols originals dels projectes i esquemes i dissenys dels trens. L’editorial ha editat 300 exemplars del llibre, que es pot adquirir a través de l‘editorial i en algunes llibreries especialitzades de la ciutat.
