L’execució de l’article 155 a Catalunya l’any 2017 encara té conseqüències en la vida política de Catalunya però no és l’única ocasió en què l’Estat ha aplicat una mesura legislativa d’aquestes dimensions a l’autonomia catalana. Un exemple n’és el de la desobediència tributària del 1899, encapçalada pel llavors alcalde de Barcelona, el doctor Bartomeu Robert, que va acabar amb la intervenció de l’Exèrcit.

El doctor Robert i el naixement del catalanisme polític

La història es remunta a finals del segle XIX, quan Espanya havia perdut les darreres colònies en terres americanes. Una de les conseqüències dels esforços esmerçats en el conflicte bèl·lic va ser que la hisenda nacional va quedar mig buida. Tal com explica l’antropòleg i escriptor Xavier Theros, el govern central hi va reaccionar aprovant un impost a comerciants i industrials que va indignar aquests col·lectius. La raó és que els tipus impositius de Barcelona eren superiors als de Madrid. L’alcalde de l’època, el prestigiós doctor Bartomeu Robert, va fer una crida a no pagar. Per fer-ho possible es va dur a terme el que es va conèixer com el Tancament de Caixes, que consistia a donar-se de baixa del registre de botigues i fàbriques per evitar pagar l’impost sense cometre una il·legalitat. Segons Theros, aquesta resistència pacífica es considera l’inici del catalanisme polític.


La protesta es va estendre a altres poblacions catalanes i el Govern va embargar els morosos. El doctor Robert, però, va tornar a intervenir-hi. L’alcalde era qui havia de signar els procediments judicials i va bloquejar-los tant com va poder. Quan no va ser viable dilatar més la situació, va dimitir i la seva popularitat va créixer de manera exponencial.

L’aplicació del 155 de l’època

El govern de Madrid va prendre mesures dràstiques per mirar de solucionar el conflicte. Es va declarar la suspensió de les garanties constitucionals i també l’estat de guerra, en una mena d’article 155 de l’època. Llavors l’Exèrcit va treure els militars al carrer i van començar a practicar detencions i tancar tots aquells negocis que es negaven a col·laborar. Per tal de trobar una solució a tot plegat, una delegació catalana encapçalada pel doctor Robert va desplaçar-se a Madrid per negociar sense èxit. Finalment, la intransigència del Govern espanyol va obligar els empresaris barcelonins a pagar.

El reconeixement del doctor Robert

Tot i la cessió dels empresaris, aquella desobediència a l’Estat va ser la llavor que va acabar creant dos anys més tard la Lliga Regionalista, de la qual Robert va ser el primer president. Només un any després el doctor va morir d’un infart mentre feia un discurs en un banquet. Degut a la seva popularitat, el seu enterrament va ser dels més multitudinaris del segle XX. També es va encarregar a Josep Llimona una estàtua d’homenatge que finalment es va inaugurar el 1910 a la plaça de la Universitat. El 1940, els franquistes van retirar-la en un magatzem municipal i el 1977 va ser instal·lada definitivament a la plaça de Tetuan.