Els Jocs Olímpics de Barcelona van permetre crear les infraestructures viàries que van canviar per sempre el trànsit de la ciutat. Les rondes són els nus viari més complex de la xarxa de carreteres que l’envolten.

El nus de la Trinitat és el punt neuràlgic de les rondes de Barcelona. I les rondes, l’obra més important que ha quedat per Barcelona després dels jocs olímpics del 92.

Aquesta obra es va planificar als anys 70, però es va fer d’una forma molt agressiva per la ciutat, perquè significava trinxar tots els barris de la muntanya. A més, no era possible executar-la mentre les vies del tren estiguessin enganxades al mar perquè no hi havia espai per la ronda litoral. Però quan es va aconseguir la candidatura olímpica, es va veure que era impossible un bon funcionament de la ciutat sense un sistema viari que permetés treure el trànsit de dins. Per tant, va ser una obra imprescindible que va ser possible gràcies a l’embranzida olímpica i al consens general per refer tots els projectes disminuint al màxim el seu impacte per la ciutat.

La ronda de dalt era competència de la Generalitat i estava plantejada com una via d’alta capacitat. Mentre que la ronda litoral era competència del Ministeri de Foment i també havia de ser una via d’accés al port per als camions. Es va considerar, però, que no podia ser una nova barrera dels barcelonins per accedir al mar, i per això només té dos carrils segregats en cada sentit. La ronda de dalt, en canvi, es va plantejar com el camí pel tràfic de pas de Barcelona.

L’ajuntament es va reservar tres funcions fonamentals: en primer lloc, era el responsable d’expropiar els terrenys. En segon lloc, va ser el responsable de desplaçar els serveis, com ara l’electricitat, l’aigua i el gas. I finalment, de l’adaptació a l’entorn urbà.

L’ajuntament va haver de negociar amb totes les associacions de veïns dels barris per on havien de passar les rondes, especialment a Nou Barris, on hi havia una forta tradició de lluita veïnal. El paradigma dels acords entre veïns i ajuntament va ser el nus de la Trinitat i el parc de dins del nus.

Un dels principis bàsics de les rondes era que el trànsit local no hi passés, de tal manera que tingués vies alternatives de superfície. Aquesta va ser una de les grans diferències entre les rondes de Barcelona i l’M-30 de Madrid o el perifèric de París. El càlcul inicial va ser de 90.000 vehicles diaris per la ronda litoral, i 140.000 per la ronda de dalt.

Tot i que aquesta infraestructura ha aguantat al pas del temps, ara cal millorar els sistemes de gestió de les rondes i els sistemes de mobilitat dels ciutadans.