L’origen de l’Ajuntament de Barcelona es remunta al segle XIII amb la creació del Consell de Cent per part del rei Jaume I. Aquest òrgan de govern es reunia a les escales del Palau Reial Major, a la plaça del Rei actual. En una segona etapa es va traslladar al convent dominic de Santa Caterina i a mitjans del segle XIV les divergències amb els monjos van acabar, de nou, obligant el Consell de Cent a canviar el punt de reunió. El nou espai de trobada es va fixar al convent de Sant Francesc, que se situava al final de la Rambla, entre el Govern Militar i la plaça del Duc de Medinaceli.

El trasllat a la plaça de Sant Jaume

Segons l’antropòleg i escriptor Xavier Theros, molts dels actes del Consell de Cent se celebraven al pòrtic de la desapareguda església de Sant Jaume per raons d’espai. El temple es va construir a finals del segle XIV, on hi ha actualment l’Ajuntament, i la façana principal s’ubicava al carrer de la Ciutat. La majoria de reunions se celebraven a la casa de l’escrivà del Consell que estava a tocar de l’església i, finalment, es va optar per comprar-li la casa. Llavors es va convertir en la Casa de la Ciutat, la nova seu del govern local i l’origen del consistori actual. D’altra banda, en aquella època la plaça de Sant Jaume oferia una imatge ben diferent a com és ara. L’espai era molt més petit i no existien ni el carrer de Ferran ni el de Jaume I i l’església ocupava la meitat de la plaça. Allà també hi havia la font de Sant Jaume, la Taula dels Comuns Dipòsits i les escrivanies, unes barraques de fusta on treballaven els memorialistes que escrivien cartes per la gent analfabeta.

L’enderroc de l’església de Sant Jaume

En els anys posteriors, la seu del govern municipal es va ampliar fins que els Decrets de Nova Planta van abolir el Consell de Cent i es va crear l’Ajuntament que a principis de segle XIX va decidir modernitzar l’edifici i la plaça de Sant Jaume. Per aquesta raó es va enderrocar l’església de Sant Jaume el 1823. D’aquesta església se’n conserva la façana principal, que encara avui es pot veure al carrer de la Ciutat, però amb el pòrtic mig mutilat a causa de l’enrunament del temple. També avui hi ha una bancada de pedra que antigament servia als consellers per poder pujar els cavalls amb facilitat. A més, s’hi poden apreciar alguns víctors dels segles XVI i XVII, uns distintius que commemoraven la llicenciatura universitària d’una persona.

L’edifici actual de l’Ajuntament

Amb la desaparició de l’església va arribar l’obertura del carrer de Ferran, l’ampliació de la plaça i la construcció de l’edifici actual, obra de l’arquitecte Josep Mas i Vila, que es va inaugurar el 1847. En aquells anys, la plaça de Sant Jaume es va anomenar la plaça de la Constitució, tal com recordava una placa de marbre que fins al 2013 va lluir la façana principal del consistori. El nou edifici va incorporar elements com el rellotge i les dues estàtues que flanquegen l’entrada: la de Jaume I i la de Joan Fivaller, un dels consellers més reconeguts. Ja el 1929, Adolf Florensa es va encarregar de posar al dia l’Ajuntament i el 1970 es va inaugurar una nova l’ampliació, l’edifici Novíssim.