El parc d'atraccions de Montjuïc va tancar el 1998 després de 32 anys en funcionament. El va fundar l'empresari veneçolà José Antonio Borges Villegas als terrenys de l'antic parc d'atraccions Maricel, i aquesta passejada de Franco el 1966 el va inaugurar oficialment. JÚLIA COSTA, Centre de Recerca Històrica del Poble-sec "Havia posat un parc molt important a Caracas i va presentar el projecte. Això es va aprovar i fins i tot va portar atraccions d'allà que no es feien servir, les va portar aquí." El parc d'atraccions de Montjuïc es va fer famós en poc temps i, a diferència del Tibidabo, va ser molt visitat per les classes populars de la ciutat. JÚLIA COSTA, Centre de Recerca Històrica del Poble-sec "El Tibidabo es trobava allunyat. Aquest era més cèntric. Gràcies a això es van posar autobusos que deixaven a la porta mateix. Per la gent de Barcelona, sobretot de barris més populars, era més fàcil venir a Montjuïc que anar al Tibidabo." El parc de Montjuïc va arribar a tenir més d'una quarantena d'atraccions. A més, pel seu teatre van passar artistes de renom per fer-hi concerts. JÚLIA COSTA, Centre de Recerca Històrica del Poble-sec "Hi havia atraccions per a les criatures com un tren o la casa de la bruixa i després hi havia atraccions que van ser molt innovadores com el Loco Ratón o muntanyes russes molt agosarades. També va ser molt important la nòria. N'hi va haver dues i com que s'il·luminava a la nit hi ha moltes postals que la mostren." L'aparició dels grans parcs temàtics i la manca d'inversions van provocar la decadència del parc, que va tancar portes el 27 de setembre de 1998.

El parc d’atraccions de Montjuïc va tancar el 1998 després de 32 anys en funcionament. El va fundar l’empresari veneçolà José Antonio Borges Villegas als terrenys de l’antic parc d’atraccions Maricel.

El parc d’atraccions de Montjuïc va ser inaugurat el juny del 1966 i va romandre en funcionament durant 32 anys, fins al setembre de 1998. Era ubicat a Barcelona, a la muntanya de Montjuïc, en un punt on actualment hi ha els Jardins de Joan Brossa, prop del castell de Montjuïc. L’espai que ocupava corresponia en part als terrenys d’un antic destacament militar d’artilleria de costa (anomenat Álvarez de Castro), a les restes d’un anterior parc d’atraccions anomenat Maricel (1930-1936) i a diverses barriades de barraques, entre les quals destaquen Maricel i Tres Pins. Tot va ser enderrocat per començar les obres del nou parc d’atraccions.

La seva construcció, de caràcter semiprivat, fou promoguda i duta a terme per l’empresari veneçolà José Antonio Borges Villegas, que després d’un acord amb l’Ajuntament de Barcelona, disposà d’una concessió per a l’explotació dels terrenys del parc per a 30 anys. Borges ja tenia experiència en la direcció d’aquesta mena d’instal·lacions, i fins llavors havia dirigit, entre d’altres, el parc Coney Island a Caracas (cal no confondre’l amb el Coney Island de Nova York).

Inaugurat parcialment el 23 de juliol de 1966, el parc d’atraccions de Montjuïc tingué una gran acollida per part de la ciutat i dels turistes que la visitaven, de manera que es va convertir en un gran atractiu. Va arribar a comptar amb més de 40 atraccions de tot tipus, a més d’un teatre auditori on se celebraven diferents actuacions d’artistes de renom o festivals variats. L’èxit del seu funcionament des dels seus inicis pot vincular-se directament als espectacles que es feien en aquest teatre, accessibles amb la simple adquisició de l’entrada al parc i, especialment, al tipus d’atraccions mecàniques que al seu moment van ser una vertadera revolució respecte a les que es coneixia fins aleshores, com la Coctelera, la Gran Muntanya Russa, el Loco Ratón o el Zig-Zag. A finals dels anys seixanta, el parc es va donar per acabat, tot i que hi havia certes diferències amb el projecte original.

Cap al 1973, l’espanyol Carlos Merino es va fer càrrec del parc d’atraccions de Montjuïc, i va aprofitar per recondicionar la infraestructura i instal·lacions, i per muntar noves atraccions que engrandiren l’oferta del parc. Una profunda remodelació que inclogué l’entrada d’algunes de les atraccions més mítiques del parc, com el Pulpo, Amor Express, El Barco Mississippi o Noriavisión, aquesta darrera, la roda de fira més alta dels Països Catalans que s’havia instal·lat fins al moment.

El parc va continuar gaudint d’un èxit de referència, però cap a la dècada de 1990, la moda dels nous parcs temàtics va començar a arraconar-lo, i només la instal·lació d’una espectacular muntanya russa anomenada Boomerang aconseguí mantenir el nivell durant una temporada. Malgrat tot, la falta d’inversions provocada per la proximitat de la fi de la concessió va anar fent disminuir el nombre de visitants. En aquesta situació, els posteriors desacords entre l’empresa i l’Ajuntament l’abocaren a la clausura definitiva, el 27 de setembre de 1998.

En tancar-se, el parc d’atraccions de Montjuïc fou immediatament desmantellat, i se’n van retirar les atraccions que podien aprofitar-se. Després d’uns anys d’abandonament, els terrenys varen ser  condicionats per tal d’ubicar els actuals Jardins de Joan Brossa, inaugurats l’any 2003.