No fa gaires anys que els treballadors gaudeixen d’un període de vacances pagades. A Europa no va ser fins als anys 40 del segle XX quan les vacances d’estiu es van començar a estendre a grups de treballadors i a Espanyaa banda de l’activitat de les famílies benestants, no van ser un dret constitucional fins a l’any 1978. Ara, en ple segle XXI, la tendència és repartir-se les vacances durant tot l’any per mirar de treure més profit dels ponts i els festius.

Els canvis arran de la crisi

Segons el sociòleg Vicent Borràs, membre del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball, l’estàndard de vida amb la crisi ha anat minvant. Sectors de la població que fa uns 25 anys viatjaven a l’estranger en el període de vacances o bé disposaven d’una segona residència, com per exemple els joves, ara amb la crisi han perdut poder adquisitiu i opten per fer-les en versió baix cost. Segons Borràs ara hi ha dues maneres de fer vacances: la dels joves que venen de famílies de classe mitjana i que aprofiten els recursos previs dels pares per seguir amb un cert nivell de vida, i els que venen de família treballadora i no disposen de cap recurs extra. Aquests últims fa 10 anys viatjaven a l’estranger i ara opten per anar-se’n de càmping, apunta Borràs.  

Fer vacances?

Per Vicent Borràs amb els anys hi ha hagut un canvi pel que fa a la gestió de les vacances. Abans, el mes per excel·lència per fer-les era l’agost, i ara la gent el que mira de fer és dividir-se-les en períodes més curts al llarg de l’any i d’aquesta manera treure més partit de les quatre setmanes. Això canvia quan les persones tenen fills: en aquest punt vital el més normal és agafar vacances a l’agost.

Però poder fer vacances no està a l’abast de tothom. Amb la crisi han arribat els contractes de curta durada i això comporta una dificultat creixent per poder acumular-les, s’ha perdut, segons explica Borràs, confiabilitat en les vacances. Cal pensar també que a l’àrea metropolitana al voltant d’un 40 % de les persones, tot i tenir vacances d’estiu, es queden a casa per falta de recursos econòmics. 

En aquest sentit, el sociòleg també vol posar especial èmfasi en les vacances amb perspectiva de gènere. Borràs apunta que per a moltes dones quan arriben les vacances la feina augmenta perquè les tasques de cura no s’aturen. Les dones s’han de fer càrrec de la compra, del dinar i moltes vegades del nets, perquè els fills aprofiten per passar uns dies a casa dels avis.