Què té a veure l’Spiderman amb les vacances d’estiu? On no hem de viatjar mai si tenim una crisi de parella? Aquests i molts altres interrogants els resol el cinema, que sovint ha tractat un tema tan típic d’aquests dies d’estiu com els viatges de vacances. Repassem-ne uns quants que han fet època:
‘Spider-Man: Far From Home’
Jon Watts, 2019
Aquesta nova entrega, que es podrà veure a partir d’aquest divendres, té lloc durant un viatge de vacances de l’Spiderman. Com tants altres adolescents americans, el Peter Parker i els seus amics fan una gira per Europa i passen per ciutats com Venècia o Londres. I, és clar, tractant-se de qui és, ja ens podem imaginar que la cosa serà moguda.
‘By the sea’
Charles Chaplin, 1915
Fixem-nos amb les pintes amb què la gent baixava a la platja a principis del segle XX! Això és ‘By the sea’, un dels curtmetratges que Chaplin va fer el 1915 i que té tots els elements característics del gènere de comèdia de clatellades (“slapstick”): comèdia física, molta violència teatralitzada, grans tombarelles i sobretot ritme. Chaplin deia que en tenia prou amb un parc, una noia i un policia per fer una pel·li, i aquesta és un exemple claríssim perquè està feta amb molts pocs mitjans.
‘Les vacances del senyor Hulot’
Jacques Tati, 1953
No tothom en sap de navegar. I menys, encara, Monsieur Hulot, el personatge que va crear Jacques Tati i que a ‘Les vacances del senyor Hulot’ passa uns dies a la platja. Tati era un cineasta amb molta influència de la comèdia de clatellades que comentàvem abans, i que a les seves cintes se’n reia de com d’estrambòtica era la vida moderna.
‘Divendres 13’
Sean S. Cunningham, 1980
Ambientada a Crystal Lake, un antic campament on es van produir uns assassinats, la història ens mostra a un grup de monitors que seran sistemàticament escabetxats per voler reobrir el camp. La cinta no és cap meravella, però és molt divertida i molt representativa d’un determinat cinema de terror, a més que va suposar el naixement d’un personatge clau per al gènere com és Jason Vorhees.
‘Vacances a Roma’
William Wyler, 1953
‘Vacances a Roma’, deliciosa comèdia romàntica que va servir com a passaport cap a la fama per a Audrey Hepburn, i que ens explica la història d’una princesa que s’escapa uns dies de les seves obligacions per viure una vida més senzilla a la capital d’Itàlia. És curiós perquè és una comèdia, i jo sempre li he vist un fons tràgic, perquè la princesa, tot i les seves ànsies de llibertat, ha de viure conforme les regles que li marca la família.
‘Viatge a Itàlia’
Roberto Rossellini, 1954
La ciutat de Pompeia és un dels destins del matrimoni format per Ingrid Bergman i George Sanders a ‘Viatge a Itàlia’, de Roberto Rossellini. Una parella madura sent com es desperten totes les crisis, mentre passen uns dies a Itàlia fins a arribar a Pompeia, on la solemnitat del lloc trasbalsa el personatge de Bergman. Hi ha viatges que cal fer-los amb cura.
‘Les vacances europees d’una família nord-americana’
Amy Heckerling, 1985
Puc imaginar-me tots els amants de la mitologia celta sentint un calfred en veure el que fa aquesta família amb un monument com Stonehenge. Això és ‘Les vacances europees d’una família nord-americana’, que forma part d’una saga que retratava els usos d’una família de classe mitja dels EUA amb l’humor desacomplexat i un punt passat de voltes propi dels 80. Un humor del qual l’actor Chevy Chase en va ser un dels principals exponents.
‘Estiu 1993’
Carla Simón, 2017
El film de Carla Simón ens mostra una realitat de dies de llum estiuenca, estètica de principis dels 90, piscines, tardes amb els cosins, i ho utilitza per parlar-nos d’una experiència tan terrible de passar per una nena petita com és un procés de dol. Un dels debuts més extraordinaris del cinema català recent que t’atrapa, que reconeixes el paisatge que et mostra i que, tot i que no hagis viscut el mateix que la petita Frida, no pots fer més que commoure’t amb ella.
