La setmana que ve farà un any de l’incendi que va cremar parcialment la Pastisseria Ideal, al barri de la Vila de Gràcia. Va tornar a obrir dos mesos i mig més tard, després de reparar la rebotiga, el magatzem i el despatx, que van ser afectats pel foc. Els veïns i clients habituals els han donat molt suport des de llavors i s’agafen aquests dos dies de feina intensa, amb el tortell de Reis com a protagonista, amb molta il·lusió i molt contents d’haver pogut tornar-ho a engegar tot i seguir oberts gairebé 104 anys després d’obrir.
“Jo ho vaig viure amb molta tristesa, però ara ho he anat aparcant una mica perquè he vist que tot s’ha anat refent”, explica Isabel Benito, que ha estat al capdavant de la botiga durant dècades. “Es van cremar i llençar utensilis que encara teníem dels avis i encara fèiem servir. Per exemple, motllos de les magdalenes grans que ja utilitzava l’avi, que eren molt forts i tenien molta consistència, i uns plats amb decoració xinesa que conservàvem de l’àvia i posàvem a l’aparador”, afegeix.
Tots aquests elements, explica, els van haver de llençar perquè es van embrutar amb el fum. Tot i això, Isabel Benito mira el futur amb il·lusió una altra vegada.
Un tortell amb una recepta centenària
Lluís Álvarez està al capdavant de l’obrador de la Pastisseria Ideal i aquests dies són intensos. Faran 900 tortells en dos dies però no els agafa de nou perquè n’elaboren des de fa 103 anys. Assegura que tenen la recepta de l’avi Miquel ben apresa: “Seguim la recepta que va fer l’avi l’any 1919 i l’hem anat adaptant amb el temps perquè les matèries primeres també han anat canviant“. “Quan va començar l’avi hi havia un tipus de farines i ara n’hi ha unes altres i s’ha hagut d’adaptar la fermentació, però això ja fa anys que es va fer. També s’han canviat una mica les formes, en aquella època es feia més rústic“, afegeix la seva mare, Isabel Benito
Els ingredients són els de sempre: ous, mantega, farina, matafaluga, moscatell, aigua de flor del taronger, massapà, fruita confitada i massa mare perquè quedi ben esponjós. De conservants, ni un. I si la recepta és la mateixa, els clients també ho són. “Aquí el que venen són els besnets ja dels que venien, hi ha famílies que han continuat venint sempre”, explica orgullosa Benito, que segueix parlant amb els clients amb les mateixes ganes, perquè, tot i estar jubilada, la botiga és com casa seva.
