(EFE/Redacció).- La Fiscalia Anticorrupció ha recorregut la imputació del president del Barça, Joan Laporta, en el cas Negreira, ja que ha conclòs que els seus possibles delictes haurien prescrit el juliol del 2020, sense que se’l pugui considerar responsable dels pagaments que van fer les juntes directives que el van succeir.
Per la fiscalia el delicte ha prescrit
En el seu recurs, al qual ha tingut accés EFE, els fiscals Luis García Cantón i Ricardo Sanz-Garea demanen a l’Audiència de Barcelona que revoqui la interlocutòria en què el jutge instructor acorda investigar Laporta perquè considera que els pagaments efectuats entre el 2008 i el 2010 a l’exvicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA) José María Enríquez Negreira no han prescrit.
El jutge Joaquín Aguirre argumenta en la seva interlocutòria que el termini de prescripció per suborn continuat és de deu anys —que s’han de comptar enrere— des de la data de l’últim pagament a Negreira, el juliol del 2018, i insisteix que el delicte és atribuïble als diferents presidents que es van succeir al Barça, perquè la part “pagadora” sempre era la mateixa, el club.
Els fiscals, no obstant, discrepen del còmput dut a terme pel jutge i la “direcció temporal” en què aplica els terminis de prescripció, que creuen que s’ha de comptar des de l’última infracció penal fins ara.
Segons el recurs, Laporta va acabar la seva presidència el 30 de juny del 2010, per la qual cosa la responsabilitat pels seus possibles delictes “va prescriure deu anys després, lluny del març del 2023, en què va ser admesa la denúncia de la fiscalia”.
No hi ha indicis d’un pacte entre presidents
Un altre dels arguments que discuteixen els fiscals és la teoria de l'”autoria adhesiva” en què es va basar el jutge per responsabilitzar tots els presidents del Barça dels pagaments que el club va fer a Negreira entre els anys 2001 i 2018, que sumaven 7,3 milions d’euros.
Per als fiscals, a Laporta només se li poden exigir responsabilitats pels “fets o omissions” sobre els quals pogués tenir “domini”, sense que hi hagi el més “lleu indici” que hi hagués un “acord, connivència, conveni o concert entre els successius dirigents del FCB” en relació amb els pagaments a Negreira.
En aquest sentit, recorda el ministeri públic que al llarg de la instrucció del cas, “no s’ha plantejat mai l’opció —ni tan sols com a “mera possibilitat”— que hi hagués un “pacte” entre els presidents investigats i les persones que van formar part de les seves successives juntes directives.
Segons els fiscals anticorrupció, cada president i cada junta directiva “respon pels pagaments fets al senyor Enríquez Negreira durant el període en què van exercir els càrrecs, sense que puguin ser atribuïts, per exemple, al senyor Rosell els pagaments que podia haver fet Bartomeu o en aquest els fets pel senyor Laporta”.
