“Començaré dient que res del que em digueu em farà canviar d’opinió”. Així de categòrica va començar la carta de comiat d’Alicia Fuentes el juny passat d’un dels clubs de la seva vida, el Sevilla, amb un mantra que la va acompanyar tota la vida.
Triplet amb el Màlaga
Nascuda a Totalán a les acaballes de la Transició (1978), l’andalusa va haver de nadar contra corrent des de petita per a poder jugar a futbol. Alicia va fitxar pel Màlaga amb 15 anys i va trigar-ne dos a guanyar un triplet i ser convocada amb la selecció.
Llavors es deia Atlètic de Màlaga i va ser el club que la va ensenyar a ser esportista. La malaguenya va començar a despuntar i trigaria poc a cridar l’atenció del seleccionador espanyol.
Eurocopa 1997
El 1997 va formar part de l’equip que va classificar Espanya per primer cop a una Eurocopa. Les espanyoles es van classificar després de vèncer Anglaterra i van aconseguir arribar fins a les semifinals, on Itàlia les va despertar del seu somni europeu.
Tot i no tenir especial protagonisme a la fase de classificació, la centrecampista de Totalán va ser partícip durant el torneig i forma part d’una gesta que ja és història del futbol femení espanyol. Finalment van marxar de Suècia i Noruega amb la medalla de bronze penjada al coll en una fita històrica.
La primera Champions femenina
D’aquella gesta va passar a jugar al Llevant l’any 2000 en una època daurada en què van jugar les dues primeres edicions de la Champions en la seva modalitat femenina. Llavors, de la fase de grups només se’n classificava el que quedava primer i en aquest cas a la 2001/02 van ser les alemanyes del Frankfurt les qui finalment acabarien guanyant el títol continental.
A la 02/03 van caure a mans de l’Arsenal tot i que, com va passar el curs anterior, les granota van golejar a la resta dels seus rivals.
25 anys a l’elit, però només quatre de cotitzats
A partir de llavors va lluir els escuts de l’Estudiantes de Huelva, el Sevilla, el Murcia Féminas i va arribar al Barça. Allà va sentir el que era firmar, per primera vegada, un contracte com a futbolista professional. “Fa 25 anys que soc a l’elit futbolística i només n’he cotitzat quatre, és una cosa que ha de canviar per a les futures generacions”, assegura la jugadora, que ara també forma part de l’AFE.
Després va tornar a Màlaga, va passar pel Levante las Planas i va tornar al que seria un dels seus dos grans clubs, el Sevilla, que la va fer capitana. Se’n va acomiadar l’estiu passat i aquest any jugarà al Seagull de Badalona, club que competirà a la Lliga Reto Iberdrola. Amb 41 anys l’Alícia és l’únic membre del “club dels 40” que ha jugat mai a la màxima divisió estatal.
Sense pretendre-ho, la malaguenya és una llegenda viva del futbol femení espanyol i és una de les cares de l’evolució que ha viscut els últims anys. El futbol ha estat la seva vida i el que l’ha fet feliç, però no és conscient que ella també ha estat i continua sent necessària per aquest esport.
