Aquesta matinada, i a primeres hores del dia,  molts barcelonins s’han fixat en la presència d’un curiós núvol baix estàtic i present damunt de la desembocadura del Besòs. Es tracta d’un núvol de dimensions reduïdes, que ha nascut pocs metres per damunt la boca de les xemeneies de la central tèrmica de Sant Adrià de Besòs.

Per què avui es veia tan bé aquest núvol?

L’elevada humitat ambiental a primeres hores del dia, superior al 90 % al pla de Barcelona, i la presència d’aire fred en altura han facilitat la formació d’aquest núvol artificial, recollit en els manuals i llibres d’identificació de núvols.

Per tal que es formi aquest núvol -i qualsevol núvol en general- fan falta diversos ingredients: vapor d’aigua, nuclis de condensació i un refredament de l’aire.

El vapor d’aigua, en aquest cas, s’emet de forma massiva a través de la xemeneia del Besòs. Aquest vapor alliberat -invisible- es va refredant en guanyar altura i, en un context d’elevada humitat ambiental i de condicions favorables a l’ascens de la columna d’aire, s’acaba condensant al voltant de petites partícules – contaminants, pols o sal- que actuen de nuclis de condensació. Aleshores es fan visibles les petites gotes d’aigua que conformen el núvol en qüestió.

A partir d’aquí, aquest núvol pot continuar creixent en altura i adoptar formes habituals dels cúmuls, per exemple, es parla així doncs d’antropocúmuls.

La nomenclatura d’aquest tipus de núvol va ser proposada fa uns pocs anys per Marcel Costa i Jordi Mazón, experts en núvols i autors de diversos llibres de divulgació meteorològica.