Barcelona agrada al talent internacional que hi resideix i té potencial per créixer, però el nivell d’anglès és encara molt baix i resulta difícil fer-hi negocis. Aquesta és, a grans trets, la principal conclusió d’una enquesta sobre els talents internacionals que resideixen a la ciutat i les dades de la qual s’han fet públiques aquest dilluns. La mostra ha estat impulsada per Barcelona Global, una associació d’empreses i professionals que disposa de 230 socis (sobretot empreses) i que és independent de les cambres de comerç i els organismes públics. I el resultat contradiu el que sovint asseguren moltes institucions econòmiques catalanes, que presenten la ciutat com un pol de negocis d’abast internacional.
Gonzalo Rodés, el vicepresident de Barcelona Global, matisa: “La ciutat té potencial, però encara hi ha moltes coses a millorar. La marca Barcelona no ens permet veure que tenim algunes mancances.” En l’enquesta hi han participat 326 persones que estudien o treballen a la ciutat i a les quals institucions universitàries, empreses o consolats han seleccionat pel seu talent. Els participants destaquen com a punts febles de la ciutat la dificultat per crear-hi una empresa, valorada amb un 3,3 sobre 10, i també la poca facilitat per invertir en empreses emergents, que es puntua amb un 4,2. Barcelona també suspèn pel que fa a competitivitat salarial, quun aspecte e els estrangers puntuen amb un 3, i treu la pitjor nota pel que fa a la disponibilitat de crèdit per emprendre, amb només un 2 sobre 10. Les institucions econòmiques del país són valorades amb un 3,7 i tampoc no es considera que hi hagi flexibilitat en el mercat de treball, tret que obté un 2,8. Els talents forans, a més, consideren que el nivell impositiu és massa alt a Barcelona (el puntuen amb un 3,8), veuen difícil avançar per meritocràcia en els llocs de treball (4,3) i es mostren preocupats pel baix nivell d’anglès dels treballadors de Barcelona (2,8) i sobretot el poc coneixement d’aquest idioma en l’Administració (2).
“Nosaltres ens comparem amb Madrid, València o Andalusia, però els estrangers comparen Barcelona amb ciutats com Viena, Seattle, Londres o Sidney, són molt més exigents”, diu el vicepresident de Barcelona Global, que alerta que si no es millora en els àmbits amb pitjor puntuació, “correm el perill de caure en l’autocomplaença i reduir el nostre èxit al sector turístic”. Ara bé, tant Gonzalo Rodés com el president de la institució, Emilio Cuatrecasas, han volgut destacar el potencial de la ciutat per convertir-se, de cara al futur, en pol d’atracció de negocis si es resolen els problemes existents: “Els enquestats destaquen una qualitat de vida esplèndida, puntuen amb un 9 el clima i amb més d’un 5,5 el benestar social. En l’altre extrem, però, hi ha les condicions per emprendre o problemes com el de l’habitatge”.
El motiu pel qual, malgrat les dificultats burocràtiques, la pressió fiscal i les dificultats de finançament la ciutat continua agradant als talents estrangers és, en general, l’ambient relaxat i la qualitat de vida. Els enquestats puntuen amb un 7 la facilitat per adaptar-se a les famílies, un 7,2 la qualitat dels espais públics, un 7,8 la cultura, un 7 la tolerància de la societat i un 6,8 l’educació. D’altra banda, el talent internacional veu la ciutat amb una cultura professional creativa (6,2) en què se senten reconeguts (6,7), però que encara ha de millorar en dinamisme i iniciativa emprenedora (5,3). Els grans problemes que indiquen pel que fa a la qualitat de vida són l’habitatge (que rep un 4 en el cas del lloguer i un 3 en el mercat de compra) i el sentiment de pertinença, que de mitjana situen en un 5,7 sobre 10.
Per últim, la puntuació del sociopolític a la ciutat és d’un 4,5 perquè la majoria d’estrangers residents perceben una realitat política convulsa. En la immensa majoria dels casos, però, el català no és vist com una dificultat per adaptar-se a l’entorn sinó com un repte i un element que enriqueix l’experiència cultural de la majoria d’estrangers que han participat en l’enquesta.
