Fer una mudança i encabir tots els objectes al nou habitatge no sempre és senzill. El preu del lloguer s’ha incrementat a les ciutats i Barcelona no n’és una excepció. És per això que moltes persones es traslladen a pisos més petits i, per no llençar res, lloguen també l’espai extra en un traster.
Les empreses que es dediquen al lloguer d’aquests espais van entrar amb força a l’Estat a principis de segle, capitanejats per BlueSpace que, seguint el model anglosaxó, oferia grans espais a empreses i autònoms prop de zones industrials. Aquesta activitat va créixer progressivament a tot l’Estat fins l’arribada de la crisi, en què es va aturar l’increment de nous trasters, però es va diversificar la clientela.
Desar part de la vida en un traster
Un dels molts efectes negatius que va deixar la crisi van ser els desnonaments i canvis d’habitatge sobtats de moltes famílies. Algunes persones van haver de tornar a casa dels pares o d’altres familiars i els béns materials van començar a desar-se en trasters.
Aquesta tendència es va mantenir durant els anys posteriors i cap a mitjan d’aquesta dècada el nombre de particulars que feien ús d’aquest servei havia crescut exponencialment. Com a conseqüència d’això, moltes empreses van començar a oferir trasters també al centre dels barris, donant l’opció de desar les coses que no caben als pisos.
Pisos més petits, trasters més a prop
Segons un informe del portal immobiliari Idealista, a Barcelona prop d’una quarta part dels pisos que s’anuncien en aquest web tenen entre 20 i 40 metres quadrats. Espais reduïts que també han contribuït al creixement de les empreses de trasters. Les dades de l’Associació Espanyola del Self Storage (AESS) mostren el creixement del nombre de clients particulars, que ja supera el 70 % de mitjana en el conjunt dels associats.
La mànager de Míster Traster, Daniela Sarmiento, ho argumenta fent referència a l’increment del preu de l’habitatge: “Els lloguers han crescut i ara hi ha pisos més petits. Necessitem més espai per determinades coses que encaixarien en un gran armari extra en una habitació que no existeix.” És per això que el sector s’ha fixat en el cor dels barris per oferir el seu servei. “No és el mateix tenir aquest armari a cinc minuts caminant que a 15 o 20 en cotxe”, apunta Sarmiento.
Tenir un traster ocupat en un nucli urbà també és més car que fer-ho a la perifèria. A Barcelona, els preus mitjans dels trasters (d’entre 2 i 4 metres quadrats) ronden entre els 70 i els 100 euros mensuals. En canvi, en zones de la perifèria els preus es redueixen fins als 50 euros.
Sòl industrial: la catalogació necessària per ser al centre
Malgrat el boom d’aquests espais a la ciutat, no és senzill oferir aquest servei. Per fer-ho, cal que l’immoble tingui la catalogació de sòl industrial. A més, també cal que els Bombers validin que compleix les condicions de seguretat i d’emergència. Condicions més endurides a Barcelona que en d’altres grans ciutats com Madrid, però que no ha impedit que n’hi hagi prop d’un centenar a tota la ciutat.
