L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha reclamat a la Generalitat que no es faci efectiva la subhasta d’edificis procedents d’herències prevista per al 5 de juliol. La Generalitat puntualitza i afirma que es tracta d’immobles que, per raons tècniques, no es poden destinar a lloguer social. En aquests casos, la llei estableix que s’han de vendre mitjançant subhasta pública i que tots els diners resultants es destinaran a entitats socials i culturals.

Colau afirma en aquest tuit que el nou govern “no pot ser còmplice de l’especulació i l’expulsió del veïnat” i demana a la Generalitat que cedeixi els edificis “plens de veïns al centre de Barcelona” a l’Ajuntament. El regidor d’Habitatge, Josep Maria Montaner, també ha lamentat “la decisió de desfer-se de pisos, alguns fins i tot amb llogaters, en lloc de facilitar-los a la Mesa d’Emergència o a qualsevol dels programes del consorci”.

En aquesta carta dirigida al conseller d’Economia actual, Pere Aragonès, Montaner assenyala que es tracta de “16 habitatges situats en zones molt cèntriques com Ciutat Vella i el Poble-sec, amb una alta demanda d’habitatge assequible”, i alerta que “l’anunci coincideix amb una situació greu d’emergència d’habitatge”.

Fonts de la Generalitat responen a la demanda amb claredat. La llei estableix que la Generalitat, quan es declara hereva d’herències intestades (persones que moren sense fer testament o sense parents de fins a quart grau), està obligada a revertir els beneficis a la societat. Ho fa mitjançant convocatòries públiques de les quals darrerament s’han beneficiat entitats socials o culturals sense ànim de lucre com la Fundació Pare Manel, la Fundació Trinijove o el Casal dels Infants.

En el cas de les finques urbanes hi ha l’opció de treure-les a subhasta o, fruit d’un decret aprovat al setembre, també es poden destinar a habitatge social. No obstant això, la Generalitat assenyala que en el cas del lot d’habitatges que sortiran a subhasta el proper 5 de juliol s’ha descartat perquè no compleixen les condicions per esdevenir pisos socials. I apunta que la llei obliga el nou propietari a mantenir el règim de lloguer actual.

En alguns casos no tenen cèdula d’habitabilitat, tenen càrregues pendents (hipoteca o deutes de subministraments) es troben en zones residencials (amb despeses de comunitat molt altes) o tenen llogaters. Però puntualitzen: “Sempre que veiem un pis que compleixi les condicions, es dona a l’Agència d’Habitatge i, al seu torn, al tercer sector”.

Un cas paradigmàtic que entra a subhasta és el de l’edifici del Mesón del Café, un comerç emblemàtic que data del 1909 i que podria ser un caramel per als grups inversors. Es tracta d’un edifici, amb llogaters, situat al carrer de la Llibreteria, a tocar de la plaça de Sant Jaume. Precisament, aquest dijous la plataforma Resistim el Gòtic ha convocat una roda de premsa per demanar que s’aturi la subhasta. Denuncien que el Gòtic ha perdut “un 20 % de la població a causa del turisme i l’especulació” i demanen a la Generalitat que “no especuli amb aquests immobles”.