Dos anys després que el ple municipal aprovés la reserva del 30 % de les noves promocions per a habitatges protegits, entitats del sector immobiliari denuncien que “no ha suposat cap millora en el parc d’habitatge de la ciutat”. Al contrari, en critiquen les conseqüències negatives que asseguren que ha tingut. Ho afirmen en un comunicat conjunt cinc organitzacions: el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya (APCE), la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona i l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya.
Les cinc entitats afirmen que “no s’han fet públiques dades de sol·licitud de llicències d’obra a Barcelona que incorporin la reserva del 30 %” i recalquen que les han demanat “en reiterades ocasions”. L’Ajuntament, però, sí que en va fer un primer balanç, coincidint amb el primer aniversari de la normativa. En aquell període, no s’havia aconseguit cap pis.
Perjudicis econòmics
Les entitats asseguren que la normativa ha tingut conseqüències econòmiques negatives, entre les quals que ha fet baixar el valor del sòl i dels edificis existents, que xifren en un 26 % de mitjana des que va entrar en vigor. Segons els signants, però, “els efectes més negatius s’estan donant en la rehabilitació del parc edificat” perquè, en cas de reformes integrals, també es preveu una reserva per a habitatge públic. Això, diuen, fa “inviable econòmicament la rehabilitació”.
Al comunicat, les entitats afirmen que l’Ajuntament va justificar la normativa per l’increment de preus de lloguer i venda, però critiquen que no va tenir en compte la falta de sòl edificable a la ciutat. També denuncien “l’absència de polítiques d’habitatge social a tot l’estat i la pròpia inactivitat municipal en la matèria”.
Pels signants, la manca d’habitatge a la ciutat és conseqüència del “greu desequilibri” entre l’oferta “reduïda” i la demanda “creixent”, juntament amb “l’absència de polítiques públiques” i la “paràlisi de la gestió de les administracions públiques”. En aquest context, consideren que la solució ha d’incloure “capacitat de gestió, coordinació entre administracions i recursos econòmics”.
