La música en viu és un dels àmbits més perjudicats per la crisi del coronavirus. L’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC) demana un pla de rescat pel sector perquè, les previsions de l’entitat, són tancar definitivament la majoria de les sales.
De fet, aquestes previsions apunten que la data per aquest tancament és aquest desembre, mentre que les previsions més optimistes treballen amb un horitzó no gaire més enllà: el mes de març. Recordem que des de fa més de sis mesos el 95 % dels locals continuen amb la persiana abaixada.
Han aparegut els fons d’inversió
Les sales de concert confirmen a betevé que els fons d’inversió han mostrat interès en els locals d’oci nocturn i les sales de música en viu, tot aprofitant aquesta situació.
En una entrevista al programa ‘reset’, Lluís Torrents, gerent de la Sala Razzmatazz, ha admès que “diversos fons voltor han fet ofertes a algunes sales de Barcelona”. Tot i això, cap oferta concreta a la seva sala. En canvi, el director de la Sala Apolo, Albert Guijarro, ha confirmat que “grans agències estan buscant espais i preguntant per sales que estarien en traspàs“.
“Buscaven xollos”
Altres sales no només han rebut aquest interès, sinó que han tingut una oferta sobre la taula. És el cas del grup Mas i Mas, que regenta espais com Jamboree, Tarantos i Moog. El director del grup, Joan Mas, assegura que “m’han trucat per telèfon, pel Jamboree un cop i pel Moog un altre, abans de l’estiu i a principis de setembre”, explica.
Afegeix que “em van oferir molt poc, només per al deute que tenia, i em sembla que el que volien és veure si hi havia algun xollo“. Joan Mas confessa que “em va estranyar [l’interés i l’oferta] perquè fa 30 anys que tinc locals i mai ningú m’ha dit de comprar-los”.
La nit barcelonina en mans estrangeres
El director del grup Mas i Mas és contundent a l’hora de definir la situació de crisi provocada per la pandèmia al sector: “El panorama de la nit a Barcelona canviarà, és evident”. Un canvi que pel director de la Sala Luz de Gas, Fede Sardà, implica que els fons d’inversió seran estrategues: “Tant els fa obrir d’aquí a un any o d’aquí a dos [després d’haver comprat un local afectat per la crisi] perquè poden aguantar”.
Passat aquest temps, un cop els nous propietaris reobrin, suposarà que, a nivell global, “el teixit cultural de la ciutat canviarà, perquè a aquests fons els importa un pito totes aquestes sales que fan cultura i música en viu“, etziba. Així, concreta que “farien [negoci] portant gent amb avions plens d’anglesos cap aquí i venent-los alcohol barat, com hem vist a molts llocs”.
Canviar de llicència d’activitats és sostenible?
Els locals d’oci nocturn, davant la impossibilitat d’obrir a curt termini, s’han plantejat fer un canvi de llicència. Ara bé, aquest plantejament no seria una solució segons Torrents, ja que l’aforament dels locals continua sent del 20 % i, per tant, no generarien prou ingressos per sobreviure. En la mateixa línia s’ha mostrat Guijarro, que creu que “no és sostenible” aquesta alternativa, sinó que només serviria per donar veus als artistes.
Des de l’inici de la pandèmia al març cap dels dos locals ha pogut recuperar l’activitat. Pel que fa a la Sala Apolo, des de l’entitat calculen pèrdues de fins a 800 mil euros des que van haver de tancar. Tant Razzmatazz com Apolo admeten que si no arriba un pla de xoc aviat, hauran d’abaixar la persiana a la primavera.
D’altra banda, el gerent de la Sala Apolo ha explicat que el seu local està participant en una prova pilot del doctor Bonaventura Clotet, que consisteix a crear un “test ràpid” que permetria donar resultats sobre el coronavirus entre 15 i 30 minuts després de practicar la prova. Guijarro creu que és la solució més factible per al sector i que per això “s’està posant molt d’esforç en aquest projecte”.
