“Creiem que és una retirada a temps”.
La filla del propietari del restaurant Samoa, Laura González, vol que l’adeu del restaurant no tingui una lectura trista sinó que esdevingui “un homenatge a la trajectòria del meu pare”. El Samoa ha abaixat la persiana en l’inici d’aquest 2020 després de 57 anys a la cantonada del passeig de Gràcia amb el carrer del Rosselló.
Comerços històrics que marxen
Des de l’aparador privilegiat del número 101 l’establiment ha estat testimoni de la transformació del passeig, ara amb escassa oferta gastronòmica i dominat per les firmes de luxe i per grans cadenes com Inditex o H&M. Hi queden pocs dels establiments històrics, que, en molts casos, han hagut de marxar per la pressió immobiliària. L’última víctima ha estat la joieria Ernest Oriol, que tancarà el proper 28 de febrer per reobrir en un local al carrer de Provença.
El cas del Samoa no té a veure amb el preu del lloguer. Segons González els dos últims anys no han estat bons pel que fa a facturació. “L’Ajuntament tampoc no ha ajudat”, diu, referint-se a l’increment de la taxa de les terrasses. Però aquest no ha estat l’únic factor. “El turisme ha perdut qualitat i poder adquisitiu. Venien famílies que compartien una pizza i treien una ampolla d’aigua de la motxilla”. Les mobilitzacions al carrer i els aldarulls de la tardor del 2019 també han fet baixar la facturació, diu.
Dificultats per trobar personal qualificat
Un altre element que assenyala González és “la dificultat per trobar personal qualificat i evitar-ne la rotació. A la clientela li agrada un servei més fix”. La filla del fundador del Samoa enyora aquesta clientela familiar, “la de tota la vida”. Com a anècdota explica que quan ja estava tancat l’establiment va rebre la visita d’un client que feia “25 anys que cada dia venia a prendre el cafè”. Assegura que l’home va lamentar “on prendré el cafè a partir d’ara” i que ella no va dubtar a preparar-n’hi un tot i tenir ja el restaurant tancat. El client li va assenyalar que amb el cafè li regalaven dues xocolatines i, per ser l’últim dia, González li’n va donar quatre.
