Els veïns marxen de Barcelona, però també d’altres grans metròpolis d’Europa. Un dels motius: l’augment, fins ara imparable, dels preus del lloguer. Què cal fer per evitar-ho és, per entitats i Ajuntament, prou clar: regular-lo. D’exemples n’hi ha arreu del món, i aquest dilluns s’han exposat a la ciutat. Representants de Nova York i Berlín s’han citat a l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia (ICAB) per compartir experiències. La trobada s’ha fet l’endemà del 1r Congrés d’Habitatge, convocat per les entitats.
En el cas de Nova York, s’aplica el que es coneix com a renda estabilitzada. La mesura permet, entre d’altres, que fins a un milió d’habitatges es lloguin per sota del preu de mercat. “Protegeix els inquilins més vulnerables perquè puguin quedar-se als seus barris, ja que són part de la comunitat”, assegura Lucy Joffe, del NYC Housing Preservation and Developement. “No hi ha cap altra mesura més efectiva que puguem oferir als ciutadans”, afegeix.
A Berlín també treballen per garantir el dret a l’habitatge amb una nova normativa en tràmit. Segons Florian Schmidt, regidor d’Urbanisme del districte de Friedrichshain-Kreuzberg, “ara s’està desenvolupant una nova llei que s’anomena la congelació dels preus, en què es fa servir un índex d’orientació de l’any 2013 per tornar a un nivell de preus assequible per a tothom”, explica.
El consistori demana modificar la Llei d’arrendaments urbans
A Barcelona, de passes endavant se’n fan però, segons l’Ajuntament, la prioritat és fer canvis en la llei estatal d’arrendaments urbans. “Estem esperant que hi hagi una formació de govern a l’Estat per poder exigir un canvi legislatiu que permetria que els ajuntaments poguessin establir limitacions” en el lloguer, relata Lucía Martín, regidora d’Habitatge. De moment, la xifra és d’escàndol: llogar un pis a Barcelona costa, de mitjana, més de 900 euros al mes.
