L’Associació de Línies Aèries (ALA) ha reclamat que el cost multimilionari que els genera el pagament de les multes per retard i cancel·lacions dels vols no sigui assumit íntegrament per elles. L’ALA vol que aquest cost també repercuteixi a les diferents organitzacions causants del retard i apunten als controladors aeris.

En aquest sentit les companyies han ofert algunes dades. Denuncien que els retards, a causa d’aquests gestors del trànsit aeri, han augmentat més d’un 60 % entre el 2017 i el 2018 i asseguren que uns 1.250 vols al dia acumulen retards per culpa de la seva gestió.

Evitar els retards a tota costa

Per mirar de reduir aquests retards, que l’any passat van afectar especialment l’aeroport de Barcelona, les companyies posaran en marxa diferents mecanismes. D’entrada l’organització responsable de la seguretat del trànsit aeri europeu, Eurocontrol, preveu ampliar la capacitat dels aeroports espanyols en un 2,5 % a l’estiu, el moment de l’any en què es concentren més vagues en el sector aeri. En el cas de l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat, que ja ha superat la xifra dels 50 milions de viatgers, es posarà en marxa el pla Barcelona a punt.

Un dels pilars del pla és el dispositiu Atenea, que, entre altres iniciatives, vol establir un acord amb França per evitar els colls d’ampolla en cas de vaga dels controladors aeris dels país veí. L’Associació de Línies Aèries apunta que un dels principals problemes de l’aperoport barceloní és que el 70 % dels seus vols passen per l’espai aeri de l’aeroport de Marsella, un dels més conflictius juntament amb el de Karlsruhe, a Alemanya.

En aquest sentit, Eurocontrol també ha proposat que 1.000 vols al dia canviïn de ruta per evitar sobrevolar els espais aeris francès i alemany, que són els que generen més problemes. Tot plegat ha d’anar acompanyat, segons les companyies, de l’impuls del conegut com a cel únic europeu. Aquest pla permetria l’ús flexible de l’espai aeri de la Unió i equilibraria els drets de les companyies davant de conflictes laborals.