“Aquesta pandèmia ens ha deixat sense futur”, diu un dels restauradors que participen en el vídeo que ha difós el Gremi de Restauració de Barcelona. Dos minuts de testimonis de persones que tenen bars i restaurants a la ciutat, i que relaten l’angoixa i les dificultats econòmiques per les que estan passant a causa de les restriccions per aturar els contagis de la covid-19. A través d’aquests missatges, el Gremi vol alertar sobre el desgast psicològic del col·lectiu. “Darrerament hem observat un empitjorament de la situació de molts restauradors, amb cada cop més casos d’insomni, atacs d’ansietat, depressió, angoixes severes, etc…”, assegura Roger Pallarols, director de l’entitat.
Les restriccions al sector de la restauració es van endurir el 21 de desembre amb la limitació de l’horari d’obertura dels establiments només per esmorzar i dinar. Una situació que el Gremi considera un “tancament encobert”.
Sense cobrar, sense estalvis i amb ansietat
El relat dels restauradors que recull el vídeo és contundent. “M’aixeco pel matí sense veure cap futur”, diu contundent la Lourdes de Gràcia. La Melisa, també de Gràcia, assegura que fa quatre mesos que no cobra i que sense el suport de la família no haurien pogut pagar cap despesa personal. “Tot el que teníem se n’ha anat, tota la capacitat d’estalvi dels propers 10 anys”, relata. La Marta, de Sant Andreu, afegeix les conseqüències que aquesta situació té sobre la seva salut. “He hagut d’anar al metge i m’està a punt de medicar perquè tinc una ansietat molt gran”.
M’aixeco al matí sense veure cap futur.
Restauradors, atrapats en un “pou sense fons”
El Gremi vol que el vídeo serveixi per “remoure la consciència de tots aquells que segueixen reclamant sacrificis” al sector de la restauració. Assegura que els últims mesos s’han multiplicat els casos de desnonaments, de restauradors que abandonen els locals perquè no poden assumir les despeses fixes, i traspassos per sota del preu “que seria normal”. Al Gremi els preocupa especialment els restauradors d’entre 45 i 55 anys que es troben “atrapats” en establiments que amenacen el seu patrimoni personal i que s’han convertit en un “pou sense fons”.
