Malgrat la situació econòmica que afecta el país, els directius d’empreses espanyoles han aconseguit, per segon any consecutiu, augmentar els salaris. Ho van fer tant el 2012 com el 2013 i això s’ha traduït en un augment del 7%, segons un estudi realitzat per ICSA Grupo en col·laboració amb l’Escola de Negocis EADA. Segons aquestes dades, són l’únic col·lectiu que té un sou superior a la inflació, un 3,5% més.
Els resultats obtinguts també posen de manifest que a persones amb càrrecs mitjans o empleats sense responsabilitats executives sí que els han reduït el seu sou el darrer any, concretament’entre un 3,18% i un 0,47% respectivament.
Dins del sector dels directius els que tenen un sou més elevat són els que pertanyen al sector de la indústria, amb un sou mitjà de 81.834 euros anuals. El segueixen els que pertanyen al sector de la banca i les asseguradores, amb un sou mitjà de 78.246 euros anuals; els de la construcció, amb un sou de 77.250 euros anuals; els que pertanyen al sector serveis, que cobren uns 75.756 euros anuals i, finalment, els que pertanyen al sector del comerç i el turisme, amb un sou aproximat de 74.647 euros l’any.
La comunitat autònoma amb salaris més alts per als directius és Madrid, on el salari mitjà és de 85.154 euros anuals. Catalunya és la segona comunitat on es cobra més, amb 82.268 euros anuals.
Pel que fa als treballadors sense responsabilitats executives, els que cobren més són els del sector de la banca i les asseguradores, amb un sou mitjà de 22.952 euros/any. El segueixen els treballadors de la indústria, amb 22.664 euros/any; els del sector serveis, amb 22.106 euros/any; els de la construcció, amb un sou mitjà de 21.541 euros anuals i, finalment, els del sector comerç i turisme, amb 17.398 euros/any.
Els treballadors que més cobren pertanyen a la comunitat autònoma de Navarra, amb un sou mitjà de 24.591 euros anuals. Catalunya es troba en tercera posició, amb un salari mitjà de 22.549 euros anuals.
Segons Ernest Poveda, president d’ICSA Grupo, “la millora salarial dels directius d’empresa pot ser un indicatiu de la tan esperada recuperació econòmica”. Jordi Costa, professor d’EADA, afegeix que “mentre els directius van reorientar els seus sous, els treballadors seguien sota els efectes dels convenis col·lectiu. Ara s’assisteix a un procés invers en què els directius noten primer les millores”.
Poveda també apunta que les situacions salarials actuals fan difícil diferenciar entre classe mitjana i treballadora i això els porta a apostar per “avançar cap a models retributius sostenibles, sense la rigidesa actual i adaptables a la realitat econòmica canviant”. Costa considera urgent i necessari que “empreses i treballadors reformulin sistemes de retribució que incloguin conceptes variables, extrasalarials i no estrictament econòmics”.
Si comparem els sous de treballadors, càrrecs mitjans i directius espanyols amb els de francesos i italians, els espanyols són clarament inferiors en tots els col·lectius.
