Aquest matí els empleats del Colmado Quílez l'han passat tranquil·litzant els clients que s'han apropat a la botiga pensant que tancaria en aquests dies, tal com ho havien llegit a la premsa. Un tancament, però, que, primer de tot intentaran evitar, i que en cas que s'arribi a produir no seria fins a finals d'aquest any, quan entri en vigor la nova llei d'arrendaments urbans i s'apujarà el lloguer. CARLOS LAFUENTE, gerent del Colmado Quílez Un acord desitjat pels empleats del Colmado. Alguns d'ells hi treballen des de fa més de 30 anys FORTUÑO MUÑOZ, dependent El local, que va obrir l'any 1908 a la cruïlla del carrer d'Aragó i de la rambla de Catalunya, és tot una institució. Té una clientela nombrosa i fidel. Fins i tot encanta els turistes. El local està dividit en dues parts, que pertanyen a dos propietaris diferents amb els quals s'haurà de seguir negociant.

Fa just dos mesos, es va anunciar el tancament de Joguines Monforte, a la plaça de Sant Josep Oriol. I setmanes abans, ho va fer la Llibreria Canuda, també al Gòtic. El fenomen, imparable, que està obligant a fer abaixar la persiana botigues de tota la vida, no sembla tenir aturador, amb l’excepció de casos puntuals com el del Bar Marsella, en què l’Ajuntament va comprar l’edifici per rehabilitar-lo i garantir la supervivència de l’establiment.

L’escabetxada, que posa en risc el model de comerç tradicional al centre de la ciutat, podria tenir des d’avui un altre nom propi: el Colmado Quílez, del qual és propietari Carlos Lafuente, seguidor d’una altra nissaga mítica vinculada al món dels queviures. Segons ‘La Vanguardia’, Lafuente ha intentat negociar amb els titulars de l’immoble, però aquests s’han tancat en banda, perquè la cantonada és molt sucosa i volen aprofitar la fi de la moratòria de 20 anys que permetia mantenir amb un lloguer baix moltes tendes emblemàtiques, per fer l’agost amb els qui s’ofereixin a pagar un preu desorbitat. Probablement, les úniques que poden permetre-s’ho: grans companyies internacionals. Amb l’adéu al Colmado Quílez, Barcelona perdria una botiga de referència per la qualitat de les seves conserves i productes d’alta gastronomia.

Oberta el 1908, va ser primer una confiteria. El 1940, Julián Quílez la va comprar i la va transformar en el principal aparador d’articles “delicatessen” o delicadeses que encara és actualment. Des d’aleshores, es manté el mateix ritual: els empleats, uniformats amb bata, atenen una clientela fidel, i sovint els seus consells són ben rebuts. El futur laboral de la quinzena de dependents, molts d’ells amb més de quatre dècades darrere la barra, és avui del tot incert.