Malgrat que governs i organismes com el Fons Monetari Internacional ja comencen a fer previsions del creixement de l’endeutament dels països aquest 2020 a causa de la crisi del coronavirus, els economistes insisteixen: és massa aviat per fer prediccions acurades. Primer cal saber quan i com acabarà el confinament.
Segons Jordi Goula, economista i periodista de ‘Vilaweb’, les previsions de l’FMI difícilment poden ser encertades tenint en compte encara tots els interrogants encara per respondre.
“Hem de ser coherents i seriosos, no podem quantificar encara les conseqüències econòmiques d’aquesta crisi. Per una raó molt senzilla: no sabem quant duraran l’alerta sanitària i el confinament”
La recuperació serà ràpida?
En la mateixa línia, José García-Montalvo, catedràtic d’economia aplicada de la UPF, considera que actualment el grau d’incertesa és massa elevat per fer prediccions.
“El més encertat, com va dir el governador del Banc d’Espanya, és reconèixer que no sabem què passarà”
També es fa difícil saber si la recuperació serà més ràpida que en altres crisis, com la del 2008. Aquesta vegada les causes no hi tenen res a veure. Ara bé, segons García-Montalvo, les previsions més optimistes que asseguraven que la crisi tindria forma de V i, per tant, la situació es recuperaria ràpidament, comencen a esvair-se.
“A mesura que s’allarga el confinament es van trencant coses dins l’economia. El que podria ser un ERTO pot acabar en acomiadaments definitius. Ara mateix, pensem que, en lloc d’una ‘V’, la crisi serà en forma de U o, fins i tot, de L'”
El Banc Central Europeu hi tindrà un paper principal
El Banc Central Europeu tindrà un paper importantíssim en la gestió de la crisi al Vell Continent. Segons Goula, els 750.000 milions d’euros en línies de crèdit per als països seran imprescindibles per fer front a totes les despeses que generarà la crisi.
García-Montalvo va més enllà i planteja la possibilitat que el BCE imprimeixi diners per pagar les despeses dels països:
“Fins fa poc era un anatema plantejar aquesta possibilitat però cada vegada pren més força una opció que no genera deute per als països i permet monetitzar la despesa pública”
