L’Ajuntament vol tenir més marge d’intervenció en els casos de desnonament. Ho ha demanat en una reunió de la comissió de seguiment del protocol que diverses institucions van signar el 2013 per afavorir una acció més coordinada i per facilitar l’accés als Serveis Socials de la ciutadania afectada. El consistori ha insistit en la necessitat d’actuar des de l’inici dels processos judicials.
La tinenta d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, ha assegurat que el protocol actual únicament serveix perquè els “notifiquin els casos només el dia del llançament o per al dia del procediment”, i això els “impedeix fer actuacions preventives“. També ha qualificat de “molt restrictiva” la visió del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya “perquè acaba incomplint una visió d’acord amb els drets humans fonamentals”. Ha assegurat que “no coordinar-se l’Administració de la justícia amb els Serveis Socials anticipadament i treballant-ho amb les famílies vulnera tractats internacionals que Espanya ha ratificat”.
Actuació preventiva i no d’urgència
Per aquest motiu, l’Ajuntament planteja un seguit de modificacions del protocol signat fa sis anys per “poder actuar de forma més preventiva i no tant des de la urgència”. D’una banda, es reclama als jutjats que comuniquin tots els casos que s’admetin a tràmit des del començament del procediment. Això permetria actuar en una primera fase de forma preventiva informant i orientant sobre habitatge, donant assessorament jurídic i iniciant un procés de mediació, entre altres accions.
Aquest accés a la informació també hauria de permetre poder donar una atenció social integral: “Explorar la situació sociofamiliar i alternatives residencials i posar en marxa un pla d’atenció social que inclogui no només aspectes relacionats amb l’habitatge sinó també de treball, personals i familiars”.
En una segona fase es proposa la intervenció i assistència dels equips de Drets Socials perquè facin un acompanyament davant la pèrdua de l’habitatge i expliquin als afectats els recursos disponibles, entre altres serveis.
Unitats de Serveis Socials a la Ciutat de la Justícia
La resposta del TSJC ha arribat en forma de comunicat. En el text, el tribunal assegura que ha ofert a l’Ajuntament “la implantació d’una unitat dels seus Serveis Socials dins de les dependències de la Ciutat de la Justícia, a fi d’apropar al màxim les seves prestacions al ciutadà afectat per una resolució de llançament”. Aclareixen que aquesta proposta hauria de tenir “l’aprovació necessària per part del Departament de Justícia”.
El TSJC atribueix l’augment de desnonaments amb data oberta a “les dificultats que s’estan trobant les comissions judicials en executar els llançaments ordenats judicialment”. Asseguren que “el 2018, de 4.880 llançaments assenyalats a Barcelona, 2.683 van ser negatius i només 2.197 van poder materialitzar-se“. Per aquest motiu, han insistit en “la necessitat de conciliar, d’una banda, el dret dels titulars legítims a recuperar de forma immediata la possessió dels habitatges ocupats sense cobertura contractual o legal i, de l’altra, la protecció d’aquells llogaters que acreditin una situació especial de vulnerabilitat“.
