El 26 de novembre, ha tingut lloc al Saló de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona la taula de debat Bones Pràctiques Empresarials d’Usos del Temps en la Nova Normalitat, impulsat per la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society.
El debat ha comptat amb la presència de Yésika Aguilar, membre del Departament de Relacions Laborals i Afers Socials de Foment del Treball; Cristina Torre, secretària d’Acció Sindical a CCOO; Eva Gajardo, secretària d’Igualtat i Formació Professional de la UGT de Catalunya; i Esther Manzano, directora general d’administració digital de la Generalitat de Catalunya. Ha estat moderat per Núria Farré, periodista de beteve.
Teletreball, una opció de present i de futur
Al debat s’ha parlat de l’organització del temps laboral com un dels temes clau per afrontar la reforma horària. L’aparició de la covid-19 i les restriccions i limitacions què ha comportat, han obligat a la societat a accelerar els canvis en aquest terreny.
L’aparició del teletreball, o treball des de casa, és segurament el canvi més destacat en l’organització del treball a partir de la pandèmia, i la majoria pensa que podria haver arribat per quedar-se. Les persones convidades al debat han parlat sobre el futur del teletreball i dels avantatges i inconvenients d’aquesta nova modalitat de feina.
Per a Yéssika Aguilar, de Foment del Treball, el teletreball és una mesura definitiva. Però un cop passada l’emergència, caldrà pactar amb els treballadors uns plans d’organització del teletreball amb un nou model i unes regles de joc clares.
Cristina Torre, de CCOO, coincideix que el teletreball de la pandèmia ha estat una emergència i que ara cal regular-lo. Recorda que ja hi ha una nova llei que posa les pautes dels drets dels treballadors i les treballadores en el teletreball. La incògnita, diu, és si es produirà un avenç organitzatiu de les empreses i una voluntarietat dels treballadors per treballar des de casa. Recorda que, segons la llei, el teletreball és voluntari per les dues parts. La feina, doncs, es trasllada a la negociació col·lectiva de cada empresa.
Eva Gajardo, d’UGT, també posa l’èmfasi en la regulació que cal desenvolupar un cop passada l’emergència. Recorda que a les empreses hi ha poca cultura del teletreball i que la poca que hi ha hagut ha estat molt dolenta. Adverteix que el teletreball de la pandèmia no es pot agafar com a referència pel futur. Destaca la manca de material i l’estrès de la presència dels fills.
Esther Manzano, de la Generalitat, explica que l’administració catalana ja havia aprovat un decret per impulsar el teletreball abans de la pandèmia i, per tant, són partidaris d’aquesta nova pràctica, però no del “teletreball salvatge” de la pandèmia. Recorda que la Generalitat ha posat recursos i guies a l’abast de treballadors i caps per adaptar-se més fàcilment al nou mitjà. També posa sobre la taula el dret a la desconnexió digital i el treball per objectius.
Implementació del teletreball
Yéssika Aguilar té clar que determinats perfils de treballador i tasca no es podran adaptar al teletreball. Hi ha feines, recorda, que es caracteritzen per la presencialitat. Per a ella, doncs, cal valorar la idiosincràcia del sector, de l’empresa o de la persona en concret. Recorda que la gran majoria d’empreses a Catalunya són petites o mitjanes i això els fa més difícil implantar el teletreball.
Cristina Torre té clar que caldrà formar els treballadors i treballadores, però també els comandaments de les empreses perquè tot plegat implica un canvi organitzatiu important i un canvi de model productiu. Caldrà, doncs, planificar la formació. Però recorda que actualment, amb el suport de la llei que ja existeix, caldria fer més per tal que els teletreballadors estiguin en millors condicions i disposin de material adequat.
Eva Gajardo creu que la formació en eines digitals ha de ser continuada perquè ha vingut per quedar-se, tant a la feina com a la vida. Posa sobre la taula la perspectiva de gènere perquè a les professions més feminitzades hi ha menys competències digitals.
Esther Manzano recorda les bondats, els avantatges del teletreball. La primera és la flexibilitat horària, que permet una millor organització de la feina. Una altra és la possibilitat d’avançar l’hora de dinar. Però recorda que en paral·lel cal treballar el dret a la desconnexió digital, una qüestió que demana conscienciació per part dels comandaments.
Avantatges del teletreball
Yéssika Aguilar, de Foment del Treball, insisteix que el teletreball de la pandèmia és com un banc de proves. Les empreses encara han d’avaluar com afectarà treballadors, productivitat o qualitat de servei. Considera que certa presència és necessària per diferents motius, com la cohesió d’equips i d’empresa. També està d’acord que cal anar a treballar per objectius i no per hores. Pensa, però, que malgrat hi hagi certa flexibilitat, els treballadors hauran de tenir franges de disponibilitat per l’empresa.
Cristina Torre, de CCOO, analitza els avantatges del teletreball per a les persones treballadores. Sempre que estigui ben regulat, apunta, disminuirà els riscos en la mobilitat, millorarà els índex de contaminació o estalviarà temps de desplaçaments. Però Torre vol anar més enllà i reflexiona que a molta gent que pugui estar seguint el debat, tots aquests temes li poden sonar molt llunyans perquè la realitat és una gran part de la feina és, avui, molt precària. Cal, doncs, evitar que la sortida de la crisi sigui partint de més precarització i que els nous drets no facin oblidar els drets dels que menys en tenen.
Eva Gajardo, d’UGT, coincideix amb la resta que el teletreball només té sentit si és una bona experiència per a totes les parts. Perquè ho sigui, tothom ha de respectar un marc perquè, si no, qualsevol aspecte positiu es pot convertir en negatiu. Per exemple, diu, la flexibilitat no es pot convertir en disponibilitat. També cal protegir l’aspecte socialitzador que té anar a la feina. I actuar contra l’aïllament: cal donar suport al sentiment de pertinença a un grup, a un projecte, a un equip. El contrari pot reduir l’aportació creativa de les persones. També és partidària de la combinació del teletreball amb el presencial. I de diferenciar bé els temps propis i els temps de feina.
Esther Manzano, de la Generalitat, té clar que la peça clau perquè el teletreball funcioni és la confiança. Això vol dir que els caps han de marcar objectius clars i els treballadors, respondre. tothom ha de tenir les coses clares. La Generalitat, en aquest sentit, aposta per un pla de treball personal que consisteix a programar la feina i els objectius de cada persona treballadora. Després cal fer un seguiment, un acompanyament, però en confiança.
La mobilitat i el teletreball
Yéssika Aguilar veu molt positiva la reducció de la mobilitat i els desplaçaments del teletreball. Però vol posar l’accent en les mancances del transport públic durant la pandèmia, on s’han vist aglomeracions.
Per a Cristina Torre, per fer front a les aglomeracions al transport públic cal explorar en la flexibilitat d’horaris d’entrada i sortida a la feina. La manca d’inversió en transport públic no se soluciona d’un dia per un altre i aquesta mesura ajudaria. Torre aprofita per insistir en la importància de les polítiques de gènere perquè el teletreball no es converteixi en una mesura de conciliació familiar a la qual s’hagin d’acollir les dones i es converteixi en una barrera pel desenvolupament professional.
Eva Gajardo també aposta per horaris flexibles a l’hora d’entrar i sortir, o a les hores dels àpats per ajudar a resoldre el tema de la mobilitat.
Esther Manzano parla sobre la compactació d’horaris. Diu que el problema d’aquest model és trobar el temps per fer els àpats. És partidària de flexibilitzar l’horari dels àpats dins uns horari.
Cristina Torre apunta que l’administració té un repte molt important, i és compatibilitzar la reforma horària amb el servei que ha d’oferir a la ciutadania. Recorda que la bretxa digital es produeix de forma elevada entre les persones que més necessiten els ajuts socials.
Yéssika Aguilar està convençuda que si la confiança entre treballadors i empresa existeix en l’àmbit presencial, també ha d’estar present al teletreball.
