Fa només tres mesos a Víctor Alcaraz el seu pis de lloguer al barri de Vilapicina li costava 700 euros. Al febrer li vencia el contracte i ja s’esperava una pujada. Ara bé, la seva sorpresa va ser majúscula quan els propietaris li van dir el nou preu: 950 euros, un increment que frega el 36 %. “O tens un supersou – i això que el meu és bo – o no ho pots afrontar. Estàs abocat a marxar del pis o a compartir-lo”, assegura. Ell té estalvis i, de moment, aguantarà al pis tot i que té clar que tard o d’hora n’haurà de marxar. Les despeses ja superen els ingressos.

Raúl Royo es va separar fa poc i va decidir provar d’anar a viure sol en un estudi petit on pogués dur a terme la seva feina. Els preus, però, eren tan alts que durant un temps va haver de viure en un hostal. Ara per fi ha trobat habitació en un pis compartit a la Trinitat Vella. “Jo sóc de La Rioja i allà per 300 euros al mes tens un pis de quatre habitacions”, explica. “No pot ser que a Barcelona amb 30 anys no puguis viure sol”, afegeix.

Daniel Garcia treballa de comptable a la via Augusta. Va buscar pis relativament a la vora de la seva feina però “eren caríssims o estaven en molt males condicions”. Finalment va decidir anar-se’n a viure al barri de muntanya de Sant Genís dels Agudells. Perd, gairebé, dues hores diàries en trajectes.