Daniel González és mecànic i treballa en un taller del carrer de Nàpols reparant cotxes de la firma Mercedes. El seus són clients d’empresa i autònoms. “Tenim molta feina, el període fort comença a Setmana Santa fins a l’últim dia de juliol” explica González. Aquest 2020 tot ha estat diferent. Quan es va decretar l’estat d’alarma no van tancar de seguida en ser servei essencial, “però no podíem atendre el públic”. Havien de garantir que furgonetes de repartiment i metges, entre d’altres, poguessin desplaçar-se, “però de clients d’aquest no en tenim cap” afirma González.
Facturació a zero
La facturació “va baixar a zero” recorda, i afegeix que “vam haver de fer un ERTO per la totalitat del personal perquè el taller va tancar un mes sencer” per baixada de producció, explica González. El 15 d’abril van reobrir. “Venia un cotxe, dos cotxes, en trucava un…” i a partir de la tarcera setmana d’aquell mes van posar un mecànic a mitja jornada, quan habitualment en són quatre a jornada completa, que es van reincorporar a finals de maig. “I he contractat més gent perquè ara tot és a la vegada”, afirma González.
Nou bateries al dia
“Quan van començar les terrasses, en fase dos, hi va haver una allau de trucades”, recorda González. “La gent ni recordava que tenia cotxe”, afirma contundent. “Hem canviat vuit o nou bateries al dia”. Si ha de resumir quina és la situació durant la pandèmia, González ho té clar: “Ha estat de 100 a zero, de zero al 20 % i en una setmana… hem començat a donar cites amb tres setmanes de marge. No ho havíem fet mai”. I rebla: “És impossible agafar tota la feina que ve”. González no creu tampoc que l’experiència viscuda allunyi els ciutadans del seu vehicle: ” Veient el que estem fent aquest mes de juliol, no ha canviat. La gent ha tornat al cotxe i té dependència del cotxe”.
