Una desena d’activistes d’Amnistia Internacional han desplegat maletes i estores al mig de la plaça Reial de Barcelona per representar la realitat que pateixen les persones que veuen com el seu dret a l’habitatge queda desprotegit a Espanya. Aquesta acció forma part de l’acte de presentació del nou estudi de l’Organització que defensa els drets humans, en què denuncia que la crisi de l’habitatge no s’ha acabat i que a Espanya se segueix vulnerant aquest dret fonamental.
Eduard Martínez, responsable de Relacions Institucionals d’Amnistia Internacional a Catalunya explica que aquesta vulneració deriva del fet que el govern espanyol s’ha dedicat a liberalitzar i flexibilitzar el contracte de lloguer i no està invertint en parc social d’habitatge. A Espanya s’inverteix en aquest sector un 2 %, mentre que a Holanda és del 32 i a França del 17 %. L’organització creu que les lleis que s’han aprovat en l’àmbit català, com la llei del 2007 del dret a l’habitatge, són molt positives, però asseguren que calen recursos econòmics i personals per fer-les efectives realment.
L’estudi d’Amnistia Internacional posa el focus en les dones, especialment les víctimes de la violència masclista i les que encapçalen famílies monoparentals, perquè són les que han de fer front a múltiples discriminacions com taxes d’atur elevades i salaris baixos i asseguren que són el col·lectiu més vulnerable.
”Demanem més coordinació entre les autoritats judicials i els serveis socials que avisin amb el temps suficient per donar alternatives d’habitatge digne o ajudes que puguin ajudar a pagar una hipoteca o un lloguer” explica Martínez, que afirma que actualment els desnonaments per impagaments de lloguer perquè és una nova realitat que supera les execucions hipotecàries. L’any 2016 van haver-hi més de 3.6000 desnonaments per impagament de lloguer a l’estat espanyol i a la província de Barcelona 6.700, i a Madrid 4.600. També demanen que el govern obligui al jutges a aplicar la prova de proporcionalitat en cas de desnonament. Finalment, exigeixen una reforma constitucional que blindi el dret a l’habitatge, així com protocols adaptats de coordinació entre les autoritats judicials i els serveis socials. A Catalunya hi ha aquests protocols però asseguren que no s’estan implementant correctament.
