Sisa, Oliver i Portet toquen junts a L’Auditori com a Col·lectiu Eternity

Música galàctica, intercomarcal i ultramarina. Així és com es va presentar a Vic el Col·lectiu Eternity, unió de tres figures de la cançó i el pop d'inqüestionable personalitat. Curiós contrast entre un Sisa amb barret canotier de senyor d'una altra època i el kimono de kung-fu de Joan Miquel Oliver. Però no els va costar pactar un repertori equilibrat. J. M. OLIVER, J. SISA i Q. PORTET, Col·lectiu Eternity "Quan ens vam reunir el primer cop vam dir: 'les del Sisa les triem el Joan Miquel i jo, les del Joan Miquel les triem en Sisa i jo...' i etcètera. Així ho vam fer." A Barcelona van incorporar més temes que els que havien cantat a Vic. Van fer-ne sis de cada membre del trio, un dels quals el surrealista 'Coristes i numismàtics', de Sisa, tot un clàssic. Sobre el so del grup que completen el baixista i bateria habituals de Portet, la premissa va ser que cap cançó no sonés com es va gravar. J. M. OLIVER, J. SISA i Q. PORTET, Col·lectiu Eternity "Els discos d'en Sisa són... toquem cançons molt antigues. Els discos en aquella època: els arranjaments eren molt diferents, les gravacions eren molt diferents... I jo, els meus discos, els he fet pràcticament tot sol a casa, molta cosa... 'Surfistes en càmera lenta' és un tema electrònic." Les cançons d'Oliver són totes del primer disc en solitari, 'Surfistes en càmera lenta', cas de 'Hansel i Gretel'. De Portet no en van mancar 'Homes i dones del cap dret' o 'La Rambla', i de Sisa, temes com 'Boletaires' o 'Aquest any follarem com folls'. La cosa va començar com un encàrrec per a un sol concert però no paren de sortir-ne de nous. És, com diu Jaume Sisa, el Col·lectiu Eternity, fins que duri...