Santa Eulàlia va ser la primera patrona de Barcelona amb àmplia veneració, tot i que la més coneguda és la Mercè. Per això, l’Associació Joan Amades vol reivindicar-ne la figura i donar a conèixer algunes de les llegendes que l’acompanyen. Un cap de setmana a l’any, coincidint amb les Festes de Santa Eulàlia, organitzen rutes gratuïtes per tal de difondre el costumari català.
Adrià Abellán, un dels guies, explica que la majoria de participants són barcelonins: “La majoria desconeixen les llegendes dels carrers per on passen i venen a descobrir-les”. A més, la ruta es fa amb acompanyament musical i un flabiolaire amenitza la passejada i, fins i tot, fa concerts en algunes de les parades. L’associació assegura que la ruta ha estat un èxit i que hi han participat prop de 200 persones.
Santa Eulàlia, el símbol de Barcelona
Abellán explica que la Festa Major de Santa Eulàlia és l’autèntica i originària de Barcelona perquè, a més de ser-ne la patrona, també encarnava la simbologia de la ciutat. Però, segons explica el costumari de Joan Amades, va quedar en un segon pla perquè el 1714 va ser l’estendard que comandava les tropes contra els Borbons, i quan Barcelona va caure la van prohibir. Tot i això, el poble la va seguir reclamant com a patrona oficial.
La ruta fa visibles alguns dels símbols que recorden les llegendes que descobreixen. Per exemple, les restes de Santa Eulàlia es van trobar al Fossar de les Moreres i, per traslladar-les, es va organitzar un seguici fins a la Catedral, situada al mont Tàber. El fèretre, però, no volia entrar per la porta de la muralla romana. Un àngel va aparèixer i va assenyalar un dels canonges: havia robat un dit a la santa i per aquest motiu no volia passar. Aquesta figura es pot veure a la plaça de l’Àngel, a tocar de la parada de metro de Jaume I.
