El Rovelló i el Lluquet no fallen mai per festes. Ells són els protagonistes de 'Els Pastorets', l'obra més representada a Catalunya. Està inspirada en el relat evangèlic del Nadal i diversos autors, com Pitarra o Ramon Pàmies, n'han escrit versions. Ara fa just cent anys, Josep Maria Folch i Torres va rebre l'encàrrec de fer-ne una altra. L'havia d'escriure en temps rècord i només el pagarien si l'obra tenia èxit. Però va acceptar. La va titular 'Els Pastorets o l'adveniment de l'infant Jesús'. Avui, aquesta és l'adaptació més repetida. JOSEP MARIA PORTA, membre de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya "Les altres versions estaven més pensades per a la gent gran, no perquè els nens s'ho passessin bé. Folch i Torres és un gran coneixedor de l'ànima humana i, sobretot, infantil. Treballava a 'En Patufet', per exemple, i sabia el que els nens volien." Les primeres representacions tenen l'origen en l'època medieval, a dins de les esglésies. Durant el Concili de Trento es va prohibir, però al s. XVII hi ha documents que demostren que va tornar a escenificar-se. Ara és una de les tradicions més arrelades a casa nostra i una activitat familiar tant al pati de butaques, com a l'escenari. JOSEP MARIA PORTA, membre de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya "En una mateixa obra pots veure avis, pares i néts. És el que té el teatre amateur, fa caliu familiar i hi ha papers que han passat de generació en generació. La gent de seguida s'hi apunta." La temporada passada prop de 60.000 persones van veure aquesta obra i des de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya calculen que aquesta vegada superaran la xifra.

La versió d”Els Pastorets’ de Josep Maria Folch i Torres compleix 100 anys. El 1916 li van fer l’encàrrec d’escriure l’obra per al Teatre Coliseu Pompeia de Gràcia i, des de llavors, és la més representada de la història. És una de les obres més populars a casa nostra i durant aquestes festes se’n fan 240 representacions.

L’origen d”Els Pastorets’ el trobem en les representacions medievals que tenien lloc a l’interior de les esglésies el dia de Nadal, sobretot durant la missa de les Matines, la missa del Gall actual. Amb el Concili de Trento (1545-1563) es van prohibir i es van començar a escenificar en altres espais deslligats del fet litúrgic. L’espectacle va anar evolucionant i al segle XVII hi ha constància del primer text, d’origen rossellonès. La Guerra Civil va ser un altre període conflictiu en què es va censurar aquesta representació. D’una banda, per la seva essència religiosa, i de l’altra, perquè era en català. Quan va acabar el conflicte bèl·lic es van recuperar les representacions i actualment és l’obra que més vegades s’ha portat als escenaris catalans.

Escriptors de prestigi n’han fet diverses versions. La primera va ser de Frederic Soler, “Pitarra”, el 1891, però la de més èxit té la signatura de Josep Maria Folch i Torres. En va rebre l’encàrrec el 1916, quan tenia 36 anys. Havia d’escriure una nova versió d”Els Pastorets’ per estrenar al Teatre Coliseu Pompeia de Gràcia. Dos anys més tard es va representar al Teatre Romea en àmbit professional i, des d’aleshores, són ‘Els Pastorets’ més escenificats de Catalunya.

La Coordinadora de Pastorets de Catalunya és una xarxa d’entitats fundada el 2007 que treballa per intentar aglutinar i satisfer totes les necessitats de les diverses companyies que representen l’obra. Segons les dades que tenen, l’any passat la van veure 60.000 espectadors  i calculen que aquest any el públic augmentarà un 5 %.