És una de les obres de Narcisa Freixas, compositora catalana del Modernisme, i que forma part de la primera generació de compositores catalanes que avui es coneix. Unes dones que escrivien sobre pentagrama tot sabent que les seves notes no anirien més enllà dels espais més íntims. Era música pensada per fer a casa i també per apropar aquest art als més petits. MARIA TERESA GARRIGOSA, soprano "Sí que el que es dóna és un moviment, un moviment de dones que accedeixen a la cultura, que estudien música i que, animada pels mestres, s'animen a escriure música i editar-la." La música d'aquells anys del canvi de segle va ser un signe de distinció, i alhora un exercici de l'expressió, un valor social. Una de les compositores més destacades de l'època era precisament Isabel Güell, filla gran d'Eusebi Güell, empresari i mecenes d'Antoni Gaudí i qui va compondre les seves obres entre aquestes parets. JORDI CORTADA, tenor "Vam pensar que seria interessant poder-ho fer allà on ella pensava que s'havia de reproduir la música que composava." Un actuació davant d'un públic reduït i privilegiat de sentir un concert que ret homenatge al passat entre unes parets carregades d'història.
En el concert han actuat la soprano Maria Teresa Garrigosa, el tenor Jordi Cortada i el pianista Manuel Ruiz. Durant l’audició s’han escoltat les peces de dones com Narcisa Freixas, Carme Karr, Lluïsa Denís, Isabel Güell i Lluïsa Casagemas.
L’actuació ha reviscut l’ambient modernista d’aquell moment amb una estètica progressista, que anhelava recuperar les arrels culturals catalanes i que es començava a fixar en el paper de la dona en la societat.
Prèviament, s’ha fet una visita guiada pels espais del Palau on la música va tenir un paper rellevant, com el Saló Central, la Sala de Confiança, la Sala de Visites.
