L’òpera, com altres arts, ha evolucionat amb el temps i també amb la introducció de les noves tecnologies. Actualment, dalt dels escenaris es poden veure espectacles que recorden l’òpera més antiga però també n’hi ha d’innovadors. Un exemple n’és l’òpera ‘Turandot’ dirigida per Franc Aleu, que ha inaugurat la temporada 2019/20 del Gran Teatre del Liceu. En aquest cas, per exemple, el públic té al davant una escenografia giratòria, projeccions, mapatges i vestuaris amb llum.

El coordinador del Grau en Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Francesc Cortés, defensa que hi ha molta producció contemporània i que la tecnologia ha fet canviar molt l’òpera, tant pel que fa a la manera de difondre-la com de representar-la.

“Veure òpera pot ser com anar a un museu i veure com es representava aquest art fa 100 anys […] tot i que, avui dia, un dels grans atractius és, precisament, utilitzar els nous llenguatges”

Cortés explica que en el repertori actual d’òpera s’estrenen sovint peces noves: “Només aquest mes d’octubre se n’estrenaran tres: una a Dinamarca, una altra a Suècia i també a Austràlia. Aquesta última, a més, és curiosa perquè la música es fa amb instruments electrònics i guitarres elèctriques”, ha detallat.

Un art tradicionalment d’elits

El gènere musical de l’òpera ha estat tradicionalment relacionat amb les elits. De fet, Cortés explica que quan va néixer, el 1607, a Florència, i durant molts anys després, era elitista i que els assistents a l’òpera eren sovint persones de poder, a qui enfortia públicament assistir a aquests espectacles.

El professor universitari de musicologia assegura que això ha canviat amb el temps i que, en els últims anys, s’han fet propostes adreçades al públic jove que han tingut una bona acollida. Un exemple en són les funcions dedicades exclusivament a joves de menys de 35 anys que ofereix el Liceu i que, segons Cortés, atreuen molts interessats.

Cortés també recorda que després de l’últim incendi al Liceu, el qual fa just 20 anys que va reobrir, els socis del teatre, que abans de l’accident eren 6.000, van augmentar a 19.000, un creixement que atribueix a l’allunyament de l’òpera de les elits.

Pots veure l’entrevista completa al coordinador del Grau en Musicologia de la UAB, Francesc Cortés, a continuació.