El director francosuís Jean-Luc Godard ha mort aquest dimarts als 91 anys d’edat, segons ha informat ‘Libération’ que ha conegut la notícia pels seus familiars. El motiu de la mort ha sigut un suïcidi assistit, pràctica legal a Suïssa. “No estava malalt, simplement esgotat. Era la seva decisió i per a ell era important que se sabés“, ha confirmat un familiar al diari francès.

El cineasta va formar part del nucli de directors de la Nouvelle Vague del cinema francès en la dècada dels 50 amb André Bazin, François Truffaut, Jacques Rivette, Éric Rohmer i Claude Chabrol. Godard va rebre un Oscar honorífic per la seva carrera a Hollywood i una Palma d’Or especial a Canes, guardons que no va recollir personalment.

Nascut a París durant la Segona Guerra Mundial, fill d’una família de la burgesia francosuïssa, va estudiar Etnologia i va ser crític de la revista ‘Cahiers du cinema’, abans de llançar-se a la direcció cinematogràfica, on mai no va deixar de reinventar-se.

Repàs a la carrera de Godard, en set títols i una biografia

Jean-Luc Godard es va donar a conèixer amb el seu primer llargmetratge, ‘Al final de l’escapada’ (1959), protagonitzat per Jean-Paul Belmondo i Jean Seberg. El crític de cinema Josep Lambies va destacar al programa ‘Àrtic’ de betevé els set títols imprescindibles del director francès i una biografia:

1.- ‘Mal genio’: una pel·lícula que fa un retrat del cineasta Jean-Luc Godard. Ens el presenta d’una manera una mica caricaturesca, com si fos un personatge de “slapstick”. Un paio rondinaire, maldestre, que tota l’estona ensopega i cau a terra i es trenca les ulleres com a gag recurrent.

2.- ‘Al finla de l’escapada’: la primera pel·lícula de la Nouvelle Vague, la nova onada del cinema francès, i també l’òpera prima de Godard. Una nova manera de fer cinema, disruptiva i valenta. Al darrere de la Nouvelle Vague hi havia una colla de joves il·lusionats que sabien el que volien.

3.- ‘Viure la seva vida’: Anna Karina va ser la noia més important de la primera etapa del cinema de Godard. Aquí la veiem a ‘Viure la seva vida’, interpretant la prostituta Nana, que ballava al costat d’una gramola en un billar de París.

4.- ‘Banda a part’: Godard feia un cinema amb ínfules revolucionàries. I aquests tres personatges eren un bon exemple. Díscols, piròmans i anarquistes. Tractava de tres amics estudiants i una mica gamberros que es dedicaven a subvertir les normes només per posar a prova la capacitat de resistència del seu entorn.

5.- ‘Una mujer es una mujer’: aquesta és una pel·lícula amb molt de color, en què Godard experimenta amb els vermells, els blaus, els verds i els grocs. Ell és un quiosquer que ven revistes d’alt contingut sexual i també revistes per a embarassades. I ella és una cabaretera que treballa en un club subterrani i fa un número musical vestida de mariner.

6.- ‘Pierrot el boig’: és un musical, però també una “road movie”, protagonitzada per dos personatges incendiaris, impulsius, que viuen al límit de l’amor foll.

7.- ‘Le mépris’: Brigitte Bardot, bocaterrosa, i amb les cames enlaire. Bardot, un altre sex-symbol del seu temps, anava parlant-nos de tota la seva anatomia, fracció per fracció. I si et poso tantes escenes de parella, d’intimitat conjugal, és perquè ‘Mal genio’ en realitat tracta justament d’això, d’un matrimoni en tensió.

8.- ‘La chinoise’: pel·lícula carregada de proclames marxistes maoistes sobre un grup de joves que es tanquen en un apartament a París durant un estiu i comencen a preparar els fonaments de la revolució. Hem dit que el cinema de Godard és revolucionari i aquí, en l’avantsala del Maig del 68, arriba a les seves quotes més calentes.