LUIS RICO, pintor "Hasta que me muera pintaré, porque lo llevaba dentro. Lo tienes que sentir, sino es tontería. El arte hay que sentirlo, sino no llegas a ningún sitio." Així és com sent la seva professió aquest pintor cordovès establert al Carmel des dels 27 anys. Explica que conèixer la tècnica i els clàssics de la pintura ha estat clau per a ell per desenvolupar un estil propi. "Pasé por lo clásico y de lo clásico fui metiéndome en otros estilos, pero la pintura que verdaderamente siento mía es la impresionista. Y el pintor que más me caló a mi es Sorolla. Quizá por haber nacido en un sitio dónde hay tanta luz y él representa tanto la luz..." Ha passat la vida pintant, presentant els seus quadres en exposicions i fent retrats per a particulars. "Aquí salgo pintando a Justo Molinero." També és docent i restaurador. De quadres... i de la seva altra gran passió, les guitarres. Ara un cercle artísitc del Carmel, anomenat Sinatrhem, l'ha premiat per la seva trajectòria. Ell, que assegura no voler moure's del barri, està satisfet d'haver pogut dedicar-se sempre a la pintura. "Yo he vivido toda la vida del arte. El primer cuadro que vendí, que tendría yo 10 años. Y lo vendí por 300 pesetas. Se lo vendí a un juez."