'Himmelweg', de Juan Mayorga, ficciona el cas real d'un delegat de la Creu Roja que va fer un informe del tot benèvol sobre el que va veure en un camp de concentració nazi durant la Segona Guerra Mundial. En aquesta ficció, la monja visitant és prou cega per no entendre que Himmelweg, en català "camí cap al cel", no és el que li expliquen, sinó una rampa que mena directament dels trens al crematori. Els alemanys van crear una imatge artificial, que a l'obra esdevé una representació en tota regla. L'orquestra el comandant del camp, encarnat per Raimon Molins, també responsable de la posada en escena. Per salvar la pell, els jueus han de recrear un camp on es persegueix la perfecta harmonia entre carcellers i presoners. L'obra projecta cap al present una reflexió sobre l'art de manipular. RAIMON MOLINS, director i intèrpret "Nosaltres movem d'una manera o d'una altra les nostres vides... Però és que aquesta realitat no està orquestrada i no és una obra de teatre per fer-nos fer determinades coses?" Alguns assajos dels jueus presoners prenen cos escènic amb la tècnica japonesa de titelles bunraku. Patricia Mendoza i Guillem Gefaell són els companys de viatge de Molins en aquest joc escènic punyent, d'arquitectura perfecta, que Mayorga va escriure fa gairebé 10 anys.
‘Himmelweg’ està basada en el cas real d’una monja de la Creu Roja que va visitar un camp de concentració nazi però no hi va veure res d’anormal. El text se centra en l’art de manipular, en com els alemanys es cuiden de crear una imatge artificial del camp i com els jueus han de seguir el joc si volen salvar la pell. La posada en escena incorpora la tècnica japonesa de titelles bunraku.
