Plensa torna a exposar en una galeria a la seva ciutat, Barcelona, després de set anys d'absència. I ho fa per proposar un passeig per "El bosc blanc" de rostres femenins. Un homenatge a l'individu dins la col·lectivitat. JAUME PLENSA, artista "Jo crec que a la societat ens passa moltes vegades que tenim aquesta il·lusió de la societat sense reflexionar massa sobre que és cada individu que és de veritat el que forma part d'aquesta societat. Cada individu que té uns sofriments, uns problemes, unes emocions." Plensa es retroba amb el públic barceloní amb el qual assegura que "mai no hi ha hagut distanciament". Al contrari, continua emocionat amb la resposta popular que ha fet que l'escultura 'Carmela' finalment es quedi a la ciutat. No hi ha retrets a una Barcelona on hi ha poques obres seves, però sí una petició urgent. Una llei de mecenatge que permeti al sector privat invertir en cultura, com passa als Estats Units. JAUME PLENSA, artista "Que la ciutat s'ha distret una mica d'allò essencial en la cultura. Jo crec que la ciutat hauria de fer una aposta definitiva per involucrar la societat civil. Si no entra el privat dins de la cultura és impossible per als polítics gestionar-la sols." L'escultor, amb una àmplia projecció internacional, assegura que la proposta de l'exalcalde Trias de fer una escultura icònica ha quedat aparcada, i que ara mateix no té cap més projecte en marxa vinculat amb la ciutat.
La ‘Carmela’, de Jaume Plensa, situada davant del Palau de la Música té, ben a prop, altres veïnes. Es tracta de les obres que l’artista exposa a la Galeria Senda, al carrer de Trafalgar. Rostres de noia, també amb els ulls tancats, fets expressament per aquesta instal·lació, i que Plensa ha esculpit en un motlle de fusta per després passar-les a bronze. Cares més reals, amb esquerdes, que conformen “El bosc blanc”, el particular homenatge que l’artista fa a l’individu dins la col·lectivitat.
La primera exposició a Barcelona des de 2009
Aquesta és la primera exposició de Jaume Plensa a Barcelona dels últims set anys. Tot i això, l’artista treu importància a aquest fet. Assegura que “mai no hi ha hagut distanciament” i que, simplement, la seva trajectòria artística l’ha acabat portant a altres llocs del món. Plensa, però, sí que ha criticat el moment cultural actual. Assegura que “Barcelona s’ha distret una mica”, que cal que la societat civil agafi les regnes i que, perquè això sigui possible, és imprescindible una “llei de mecenatge” que permeti la intervenció del sector privat tal com passa als Estats Units. Això explicaria, potser, per què l’escultor no té cap projecte barceloní sobre la taula, tot i que fa dos anys l’exalcalde Xavier Trias li va demanar que imaginés una obra icònica per a la ciutat. De fet, l’escultura ‘Carmela’, que ha cedit recentment a Barcelona, és una de les poques que l’artista té exposades a l’espai públic. Un fet que contrasta amb l’abundant obra de Plensa que hi ha repartida per tot el món.
